Si no hi ha veritat, no hi ha justícia.



Assistim a la proclamació de postveritat com a paraula de l’any amb una sensació d’escàndol normalitzat. La veritat entesa com la correspondència entre les proposicions sobre el món i els fets ( p és veritat si p ) deixa de ser rellevant en el discurs públic. Tanmateix, la veritat mateixa es resisteix a morir i és en nom d’ella que persistim a negar la seva negació. Perquè sabem que amb la pèrdua de la veritat es perd també la justícia.

Daniel Gamper, L'imaginari democràtic trontolla, Ara 27/05/2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.