La necessitat de l'inutil.

by Jaume Plensa

L'escultor Jaume Plensa defineix l'escultura que algun dia espera aixecar a Barcelona com «una peça que la ciutat necessita, una cosa que no serveix per a res, que al final és el que més serveix». No és la primera vegada que l'artista reflexiona sobre la suposada inutilitat de l'art que, justament per això, es converteix en imprescindible. Ningú necessita passejar-se davant d'una gran obra, a ningú li fa falta embeure's de la bellesa d'un quadro o submergir-se en els versos d'un poema. Res d'això té una utilitat des del punt de vista pràctic, però la capacitat d'emocionar-nos, de fer-nos reflexionar o de produir-nos plaer pot ser irresistible.

La utilitat marca el preu dels productes i serveis que consumim. En el mercat de les necessitats, la tecnologia ha superat tots els límits. Milers de dispositius i aplicacions competeixen per fer-nos, suposadament, la vida més fàcil. Ens amarem d'informació irrellevant perquè creiem que resulta útil. Busquem la immediatesa perquè reforça el sentit més pràctic dels nostres actes. Vivim una exaltació de la utilitat i destinem al sac del que és inservible, caduc, paraules com ara bellesa, art o literatura. Podem fer callar la cultura, però l'empremta que deixa a les nostres vides la converteix en una cosa transcendent. Perquè és aquí, en el seu record, en la memòria col·lectiva, on troba la seva raó de ser. Potser inútil, però indefectiblement humana.

Emma Riverola, Inútil, el periodico.cat, 07/05/2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.