L´època dels drets s´ha acabat.


Segons llegeixo als diaris l'empresari Isak Andic ha dit: "L'època dels drets s'ha acabat. Ara cal pagar la festa". Ho va dir en el marc d'una reunió de l'Institut de l'Empresa Familiar, del qual és president i que té fama de ser una de les organitzacions mes moderades del món empresarial. Segur que estava convençut de recollir l'opinió dels col·legues: molts fa temps que pensen que els treballadors en aquest país tenen massa protecció i privilegis.
De drets n'hi ha de moltes menes. La sentència de l'empresari no distingeix. S'ha acabat l'època dels drets, diu. ¿Quins? No crec que sigui de tots. La propietat privada, per exemple, és un dret reconegut. No crec que el senyor Andic pensi a suprimir-la. Ni Warren Buffet ha arribat a aquest nivell de despreniment. Tampoc me l'imagino anant contra el dret universal al vot, encara que darrerament entre els que creuen que tenen més accions d'aquest món que els altres, està de moda dir que s'hauria d'exigir una certa qualificació per anar a votar.

Als humans mai ens molesten els drets nostres, els considerem tan naturals que ni recordem que algun dia van ser conquerits i que ens podrien ser usurpats, que és l'especialitat de dictadors i autòcrates. Ens molesten els drets dels altres, en aquest cas dels treballadors. I una manera de posar-los en dubte és confrontar-los amb obligacions. Ara toca "obligacions i esforç", va dir Andic. Com si hi hagués drets que no comportessin obligacions: per a qui el té i per als altres.

La segona frase tampoc es queda curta: s'han acabat els drets, cal pagar la festa. Com si els drets no fossin sinó un premi per a temps de bonança. Com si es tractés d'una concessió que es pot donar o treure a discreció. Els empresaris haurien de saber que es poden reduir prestacions (començant per les primes als executius) però no eliminar drets, perquè en un món on el progrés moral no existeix, el progrés jurídic és l'única cosa que separa la civilització de la barbàrie: Europa de la Xina, per exemple.

Josep Ramoneda, Drets, Ara, 30/10/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"