Incivisme i espai públic.




El premier David Cameron va afirmar fa uns mesos que “la manca de civisme és tan negativa com el racisme”. S’afegia així a la tendència a assenyalar la falta d’amabilitat i cortesia com el principal problema que fa malbé la convivència a les ciutats i als seus espais públics. A Barcelona, i més tard en altres ciutats del país, es va aprovar l’any 2006 l’anomenada ordenança de civisme. En la web de l’Ajuntament encara es pot trobar la justificació de la mesura: “L’espai públic (…) és escenari de conductes que sovint tenen poc a veure amb el respecte a les altres persones i als béns, ja siguin públics o privats (…), el carrer és lloc de situacions de trencament de la convivència ciutadana” (bit.ly/npqimi). El debat sobre el civisme en l’espai públic s’ha anat estenent i acostuma a situar certs col·lectius en el punt de mira de les mesures per evitar el seu deteriorament. Així, prostitutes, captaires, immigrants i joves acostumen a ser els principals focus de les mesures i sancions que preveuen les normatives aprovades. Alguns dels diaris que s’editen a la ciutat acostumen a alimentar aquesta mena de debat, i van denunciant la presència de trilers, de prostitutes en acció, de joves fent botellón o de venedors informals com a elements que distorsionen el que s’entén com a normalitat desitjable en carrers i places.

En un recent estudi fet en supermercats, centres de transport i sales d’espera, la Young Foundation (www.youngfoundation.org) assenyala que, a diferència del que es pensa, no són precisament els joves ni els llocs on hi ha més dificultats econòmiques els factors on podem trobar les causes dels problemes. I més aviat les situacions i persones que generen tensió són molt més generals i imprevisibles. Manuel Delgado, en el seu darrer llibre (El espacio público como ideología, Catarata), apunta que no podem esperar que els espais públics siguin espais on no existeixin els antagonismes socials, i que es pugui eliminar la pobresa i l’exclusió a base d’incentivar la bona conducta com un principi civilitzador abstracte. Tal com anem, no ens hauríem de sorprendre si augmenta la conflictivitat social arreu, i no sembla clar que es pugui resoldre només demanant més urbanitat i cortesia.


Joan Subirats, Els tòpics sobre l´incivisme, Púablico, 24/10/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"