La necessària regulació de les armes de foc als EUA.

Jared Loughner no va ser admès a la universitat perquè van trobar que era massa inestable. Tampoc o el van voler a l´exèrcit. Però què va passar quan va anar a comprar una pistola Glok i un carregador de 33 bales? No va tenir cap problema.

Regulem els cotxes, les joguines, els medicaments i els fons d´inversió per protegir la població. Per tant, per què no ho enfoquem com si fos un problema de salut pública i prenem mesures per reduir el peatge que ens imposa la nostra indústria armamentista. (...)

Des de la matança de Tucson (Arizona) hi ha hagut als EUA 320 morts causades per armes de foc, anònimament, sense que ningú n´hagi fet gens ni mica de cas. I demà n´hi haurà 400. Cada dia moren unes 80 persones per culpa de les armes de foc i moltes més resulten ferides. (...)

Les armes de foc (...) es compren amb l´esperança de tenir més seguretat. Però hi ha proves aclaparadores que demostren que, en realitat, les armes comporten un risc per als seus propietaris. John Lott Jr. va publicar un llibre en què afirmava que com més armes, menys delictes; ara nombrosos estudis han desmentit aquesta conclusió (...).

Un article molt documentat publicat a l´American Journal 0f Lifestyle Medicine i escrit per David Hemenway, un professor de Harvard que fa uns anys va escriure un llibre molt bo en què considerava que el debat sobre les armes de foc s´havia d´enfocar com una qüestió de salut pública, deixa molt clar que, si tenim una pistola a casa, tenim moltes més possibilitats de rebre un tret, sigui per accident, per suïcidi o per homicidi.

Segons aquest article periodístic, les probabilitats de fer servir una pistola per impedir la violació de domicili són increïblement remotes, de manera que, per reduir els riscos d´acabar ferit, trucar a la policia és molt eficaç, que brandar una pistola. L´article afegeix que, com que al nostre país hi ha tantes armes, els nens nord-americans tenen onze vegades més possibilitats de morir per un tret accidental que els d´altres països desenvolupats. (...) I com que la majoria d´homicidis són obra de membres de la família o coneguts -no d´intrusos-, la presència d´una arma de foc a casa augmenta el risc d´aquesta mena d´homicidi. (...)

Dimecres passat ressonaven al Congrés els discursos en honor de les víctimes del tiroteig de Tucson. Tot això està molt bé, però són paraules buides. El millor homenatge que podem fer-los és regular les armes de foc amb el mateix rigor amb què regulem els cotxes o les joguines.

Nicholas D. Kristof, Per què no regulem les armes de foc com les joguines?, Ara, 15/01/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"