El gos que mossega la mà.



Han aconseguit que ens sentim culpables de la nostra pròpia desgràcia. No només això: la mateixa banca que ha resultat beneficiada amb el sanejament de diners públics ara abona les tesis d'una oposició que denuncia el Govern per no tenir suficient liquiditat per fer-se càrrec de les ruïnes de l'Estat del benestar. Estem instal·lats en la paradoxa permanent, i el món dels diners és la cosa més semblant al gos que mossega la mà que li dóna menjar.

Joan Barril, El club dels profetes, El Periódico de Catalunya, 03/01/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"