Les amenaces contra la democràcia.

... la presumpció que la democràcia és un bé descansa al seu torn en els supòsits que els éssers humans volem autolegislar-nos i que el govern del demos és capaç d'aturar els perills que comporta l'existència d'una concentració de poder exempta de tota obligació de retre comptes.Avui en dia, però, què prova històrica o precepte filosòfic tenim de que els éssers humans prefereixin, com deia Dostoievski, "la llibertat al pa"? (...)

El primer que va exposar, a mitjans del segle passat, les claus de l'enigma de l'emancipació futura va ser Herbert Marcuse (L'home unidimensional). I si els éssers humans no desitgen assumir la responsabilitat de la llibertat, i a més tampoc se'ls educa ni se'ls anima a abraçar el projecte de la llibertat política, com afecta això a les disposicions polítiques que donen per descomptat aquest desig i aquest projecte ? (...) A Plató li preocupava la possibilitat que, si s'encomanava a unes ànimes mal formades la direcció de la seva pròpia existència política, aquestes poguessin donar a llum una situació de decadència i abús desenfrenat. Però avui ens amenaça un perill més obvi i inquietant: el d'un feixisme emanat del propi poble. Si els no-demòcrates troben refugi en els resquicis de les democràcies, consumits per l'angoixa i la por, conscients de trobar davant un panorama cada vegada més limitat o aclaparadorament global, i desconeixedors de l'operar dels poders que sacsegen i que sistematitzen els seus desitjos, com podem esperar que votin o lluitin activament per la consecució de la seva pròpia llibertat o igualtat, per no parlar ja de la llibertat o igualtat dels altres?

Ens enfrontem llavors, d'una banda, al problema de persones que no aspiren a la llibertat democràtica i, de l'altra, al d´unes democràcies indesitjades on els seus pobles "lliures" col.loquen en el poder a teocràcies, imperis, règims terroristes o fins i tot a sistemes que, fundats en el discurs de l'odi, es lliuren a la neteja ètnica, democràcies negatives que construeixen comunitats tancades, ciutadanies estratificades per raons ètniques o d'immigració, amalgames post-nacionals de neoliberalisme agressiu, o tecnocràcies que prometen resoldre patiments socials arraconant els processos i les institucions democràtiques. I enllaçant aquestes dues possibilitats es troba el problema de les societats que es guien més per les gratificacions a curt termini que per la conservació del planeta, que prefereixen una falsa sensació de seguretat a la pau i que no hi ha cap manera a sacrificar els seus plaers o els seus odis en nom de la prosperitat col.lectiva.

Wendy Brown, Ahora todos somos demócratas. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/el-poder-i-la-poltica



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.