Fina Birulés: "El dret no resol tots els problemes de les dones".



Sovint, el feminisme confon la igualtat amb la llibertat. La igualtat té a veure amb la reclamació de drets o el fet que tots i totes naixem diferents, i que decidim tractar-nos com a iguals en un marc de justícia. I quan les lleis no respecten aquesta igualtat, discriminen. En canvi, la llibertat té a veure amb la diferència o, si vols, amb la diversitat. Una diversitat que no és reductible a definicions.

Els atacs contra la llibertat de les dones i les persones –perquè això val tant pel feminisme com pel racisme—són les formes de violència masclista o racista. Si no no entendríem res: tenim les lleis que penalitzen aquestes agressions, i resulta que encara hi ha més agressions. Què passa? Són fruit de discriminació? No, cal canviar el respecte per la diferència o la diversitat.

La llibertat política té a veure amb la presència a l’espai públic de formes de relació diverses, que no es redueixen a les d’igualtat. Les d’igualat hi són, però les formes de relació que no son reductibles a la igualtat, en la nostra societat a vegades son vistes com a discriminatòries, injustes. La llibertat no ha de ser només entesa com la llibertat de la voluntat, que cadascú faci el que li sembli, sinó la llibertat de desplaçar-se en l’espai públic i no estar allà on a una l’esperen. Quan s’agredeix una dona, diuen: és que estava en un descampat, com se li acut anar-hi a aquella hora? No és la culpabilització, és el fet de dir: no estava al seu lloc. I no només això: i on va amb aquesta pinta? Ser lliure és la possibilitat de no ser allà on t’esperen políticament. No el fet de triar entre dues opcions donades, sinó la possibilitat de desplaçar-se. I això val per les dones, per la lluita antiracista, etcètera.

Les dones han mostrat que volien sortir de casa, però sortir de casa no era només sortir de les feines domèstiques. La llei ja diu que som iguals, però a la pràctica hi ha un seguit de pre-concepcions que molt sovint transmetem també de manera indirecta i no ens n’adonem. En aquest sentit, jo penso que la llibertat política és alguna cosa que cal reclamar, i que no és cap obstacle per reclamar també la igualtat. Però el dret no resol tots els problemes.


Sovint, el feminisme confon la igualtat amb la llibertat. La igualtat té a veure amb la reclamació de drets o el fet que tots i totes naixem diferents, i que decidim tractar-nos com a iguals en un marc de justícia. En canvi, la llibertat té a veure amb la diferència o la diversitat; la possibilitat de desplaçar-se en l’espai públic i no ser allà on esperen que siguis.


Fina_Birules

Fina Birulés

Fina Birulés és professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC. És autora i coeditora de nombrosos assaigs sobre el pensament de Hannah Arendt i altres pensadores contemporànies: El género de la memoria, Lectoras de Simone Weil, Arendt. Entre els seus llibres destaquen Una herencia sin testamento: Hannah Arendt (2007) i Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme (2014). També és autora de Feminisme, una revolució sense model(2018) i Hannah Arendt: Llibertat política i totalitarisme (2019). Recentment ha participat a la conferència L’embolic del gènere. Per què els cossos importen? (2019) amb Judit Butler i Marta Segarra al CCCB. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.