La 'Poètica' d'Aristòtil.


Plató va tenir tendència a considerar la paraula com a sinònim d'emulació, gairebé sempre amb un criteri no estètic, sinó moral o polític: no s'havien de representar els déus de Grècia fent coses que els homes no haguessin d'emular o imitar, com ara l'incest, l'ebrietat o l'assetjament sexual, coses de les quals són plenes tant el llegendari com les literatures de Grècia. Aristòtil, més centrat en l'obra poètica "per ella mateixa" —aquesta és la petitio principii del llibre—, va transformar aquesta visió platònica en una altra, molt més ajustada a l'essència, o al material, que conforma tota obra literària. Per a ell, mímesis vol dir, segons que llegim a la Poètica, coses lleugerament diferents —vàriament traduïdes en aquesta edició—, que van de la representació entesa com la "capacitat de reconèixer, que implica un aprenentatge i un raonament" (Xavier Riu), al concepte que allò que ha de ser correctament entès en una "reproducció" no és el seu ajustament a un model o a un "original", sinó la capacitat del lector de fer-se una idea cabdal i coherent de l'objecte estètic, per ell mateix. Totes les teories realistes de l'art, per tant, han estat equivocades quan han cregut que la mímesis consistia en una adequació a un model exterior: així es van produir les aberracions de l'art mimètic dels italians, els alemanys o els russos al temps dels règims autoritaris del segle XX, que van condemnar molts productes estètics, en literatura i sobretot en pintura, que Aristòtil hauria trobat del seu gust, o no, però que s'haurien avingut amb la seva teoria de la representació.
I al fons de tot plegat hi ha la gran ocurrència aristotèlica: l'obra d'art mimètica està obligada, sobretot, a ser coherent en la forma, encara que sigui incoherent d'acord amb les referències exteriors. Això és el que es va veure en bona part de l'art romàntic, la literatura fantàstica fins als nostres dies o tota la poderosa tradició de l'art abstracte. Vet aquí el rendiment inesgotable de la Poètica aristotèlica.
Jordi Llovet, La `Poètica', d'Aristòtil, El País 23/01/2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"