responsabilitat


1. El problema real de la llibertat de la voluntat, el problema que ha preocupat durant segles a la tradició filosòfica, no ha estat el que es pot exemplificar en el moviment d´un dit, sinó el problema de la responsabilitat. ¿Com s´ha d´entendre que ens podem responsabilitzar dels nostres actes i retreure´ns recíprocament així també a nosaltres mateixos? Una responsabilització com aquesta implica que la persona pot controlar el que ella vol. Depèn del voler de la persona, quins volers van a ser efectius. És aquí on té sentit parlar no només de llibertat d´acció, sinó de llibertat de voluntat. Depèn de mi si em decideixo a actuar segons un voler o segons un altre. El voler reflexiu, l´objecte del qual són els desitjos o volers que un troba en si mateix. Això òbviament és un fenomen específicament humà. També en el cas dels animals es pot parlar de llibertat d´acció, però no atribuïm responsabilitat als animals, tot i que també poden moure les seves cames quan volen. 2. Una persona només pot ser considerada responsable si realment té la capacitat de suspendre els seus desitjos i actuar segons les seves raons, i no sempre està clar si això és així i en quina mesura. 3. Quan ja no puc declinar la meva responsabilitat en altres factors, aleshores tot depèn de mi, és indeterminat. Això no es segueix del que entenem per voluntat, sinó pel contrari del que entenem per intentar, esforçar-se, decidir i responsabilitzar (correlativament: saber-se responsable). Aquestes activitats i estats estan lligats inevitablement a la perspectiva del "jo", i el que les desenvolupa o se sap en ells, sap també que el grau del seu esforç i l´objecte de la seva decisió depenen únicament de raons i afectes, però atès que en aquests espais es troben entre diferents raons i diferents afectes, sap que depèn en última instància de si mateix. I sap que, després d´haver actuat d´una manera o una altra, només ell (i no els seus afectes i motius) pot ser responsabilitzat tant pels altres com per si mateix.

Ernst Tugendhat, Libre albedrío y determinismo. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"