Els educadors i la resistència a ser educats.
... en la realitat, malgrat les seves conviccions i la seva inventiva, l´educador no sempre aconsegueix que l´altre faci el que ell considera que li convé. De vegades, l´alumne disposa d´estratègies i recursos sàviament disposats al seu voltant per un mestre benèvol però, es resisteix a entrar en el joc; fa com si ignorés les seves regles o decideix bruscament subvertir-les.
Llavors cal resistir-se a l´exhortació gemegaire del tradicional: "És pel teu bé". Perquè el nen ja sap que l´educador no li desitja cap mal. Pot succeir, fins i to, que el nen percebi quin és exactament l´interès del que se li proposa però, malgrat to, ho rebutgi: vol voler ell mateix, només i quan a ell li sembli. No hi ha ací res estrany, i la veritat és que l´educador ja hagués hagut de sospitar-lo. No pot manar-se sobre la voluntat de l´altre sense arriscar-se a què se´ns escapi pel mateix moviment que fa existir aquesta voluntat. Però no és fàcil acceptar el desbaratament dels nostres plans quan estem convençuts d´haver escollit el millor per a l´altre i segurs d´haver fet tot el necessari per oferir-se´l. I és aquí on cal encarar-se, en el quotidià, a la resistència consubstancial a tota empresa educativa; és aquí on es redescobreix, una i altra vegada, la diferència essencial entre la fabricació d´un objecte i la formació d´una persona.
Philippe Meirieu, Frankestein Educador, Laertes, Barna 1998
Comentaris