Hume contra l´argument ontològic.

Tot allò que és, sosté Hume, pot no ser. Si existeix o no aquella cosa particular que veiem, pensem o imaginem és una qüestió de fet i no pot deduir-se mitjançant arguments lògics partint de la idea d´aquesta cosa. Hume ho planteja també de la manera següent: la idea d´existència no afegeix res a la idea d´alguna cosa. Filòsofs posteriors afirmaran que l´existència no constitueix un verdader predicat (si més no de la mateixa manera que totes les altres predicacions). La conseqüència és que el vell argument ontològic dels teòlegs, en virtut de l qual hi ha un quelcom singular l´essència de l qual consisteix a existir, no és més que un disbarat.

Darrera de l´argument humeà hi ha una distinció molt usual entre creure i ser verdader. Quan a una proposició particular li sumem el fet de la nostra creença en ella, no ens aproximem el més mínim a la demostració de la seva veritat (llevat tal vegada la proposició "crec en aquesta proposició"). Podem augmentar la seva credibilitat entre els nostres amics i parents però, ¿això què importa? Haurem adoptat una actitud respecte a una proposició, però no haurem canviat el contingut o valor de veritat d´aquesta proposició.

Matthew Stewart, La verdad sobre todo, Taurus, 1998

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/david-hume-i-la-causalitat?src=embed