Antinòmia i fal·làcia naturalista en la filosofia de Stuart Mill




Destaquem una possible contradicció (antinòmia) en la filosofia utilitarista de Stuart Mill que apareix al capítol II de L'utilitarisme.


D’una banda, està el seu hedonisme sofisticat on Mill valora més la qualitat que no pas la quantitat dels plaers i , d’altra, el principi utilitarista (el principi de maximització del benestar general) on l’èmfasi el situa en la quantitat del benestar generat per l’acció. 


Com podem fer compatibles, doncs, aquests dos principis?


Al capítol quatre de L'utilitarisme podem trobar una possible solució. 


Stuart Mill afirma que la felicitat és el bé suprem perquè és allò que la majoria de la gent desitja. Dit així, sembla que cau en fal·làcia naturalista, és a dir, arriba a una conclusió valorativa a partir de premisses descriptives: de l’afirmació la majoria de la gent desitja la felicitat infereixo que el meu deure és buscar la felicitat. Si aquesta “gent” és qualsevol tipus de “gent” sembla que és correcte assenyalar que Mill comet un error lògic. Tanmateix, si “gent” no significa qualsevol tipus de “gent” sinó que és un tipus específic de “gent”, aleshores l’error lògic no és tan evident. 


Si aquesta “gent” específica es caracteritza per buscar una felicitat superior (hapiness), diferenciada de la inferior (content), que inclou alhora el major nombre de gent que la pot gaudir, estem davant d’unes premisses que tot i ser aparentment descriptives inclouen implícitament continguts valoratius que afecten al col·lectiu i no tant a l’individu. Aquesta gent  és gent que prèviament s’ha convertit en subjecte moral. És d’aquesta “gent” de la que parla Mill. Per tant, el “deure” moral de la conclusió ja està inclós en l”és” de les premisses i per això la possible contradicció desapareix juntament amb la possible fal·làcia. 


Manel Villar

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Determinisme biològic i diferència de gènere.

Imatge
Simone de Beauvoir Crecí en una familia que, como muchas en los años setenta, estaba bastante de acuerdo con la máxima que enunció elocuentemente Simone de Beauvoir en 1949: "No se nace mujer, se llega a serlo". Por lo tanto, mi madre se negó a comprar Barbies a sus hijas; mi hermana y yo tuvimos un montón de Legos y coches de juguete. La lucha contra los estereotipos de género empezaba en casa. Estaba convencida de que, una generación después, mi hija crecería en un mundo mucho más libre. Daba por hecho que el triunfo de la generación de mi madre había hecho posible que la feminidad se hubiera convertido en una elección en vez de en una trampa. Creía que las niñas serían libres de ser hadas o princesas, del mismo modo que las mujeres adultas podíamos elegir adoptar determinados símbolos de la feminidad que las feministas de los años sesenta habían considerado opresores, como los tacones o el maquillaje. Pero de pronto descubrí que, casi sin que me hubiera dado cuenta, ...
Més informació