Quina és l'Europa que molesta tant a Trump? (Slavoj Zizek)





Hi ha una profunda similitud entre els atacs de Trump a la tríada ambientalisme/PC/LGBT+ i el conflicte entre Rússia i Europa. És a dir, cal fer una pregunta senzilla: quina civilització encapsula avui plenament la tríada atacada per Trump? Només un: la civilització europea com a darrera forma de la Il·lustració. En una entrevista el 15 de juliol de 2018, just després d'assistir a una tempestuosa reunió amb els líders de la UE, Trump va esmentar la Unió Europea com la primera en la línia dels "enemics" dels EUA, per davant de Rússia i la Xina: el que intenta fer és dissoldre la unitat europea, i els seus esforços troben ressò a cada cop més estats europeus (Hongria, Alemanya, Àustria, Regne Unit...). Durant la Conferència de Seguretat de Munic, el primer acte del vicepresident nord-americà, JD Vance, va ser llançar un brutal assalt ideològic contra Europa, acusant els seus líders de reprimir la llibertat d'expressió, de no aturar la migració il·legal i de fugir amb por de les veritables creences dels votants. Va qüestionar obertament si els valors europeus actuals justificaven la defensa dels EUA.

"Europa" és avui un terreny de lluita ideològica i política; moltes idees d'Europa competeixen i es troben en una mena de superposició: la noció conservadora d'Europa com a espai d'estats sobirans cristians; la visió tecnocràtica d'Europa com a unitat econòmica; etc. Aleshores, quina Europa molesta tant a Trump com als populistes europeus? És l'Europa de la unitat transnacional, l'Europa vagament conscient que, per fer front als reptes del nostre moment, hem d'anar més enllà de les limitacions dels estats-nació; l'Europa que també s'esforça desesperadament per mantenir-se d'alguna manera fidel al vell lema il·lustrat de solidaritat amb les víctimes, l'Europa conscient del fet que la humanitat és avui Una, que tots estem en el mateix vaixell (o, com diem, a la mateixa nau espacial Terra), perquè la misèria dels altres sigui també el nostre problema...


Slavoj Zizek, Fate no longer smiles on us, europeans, slavoj.substack.com 18/02/2025

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Determinisme biològic i diferència de gènere.

Imatge
Simone de Beauvoir Crecí en una familia que, como muchas en los años setenta, estaba bastante de acuerdo con la máxima que enunció elocuentemente Simone de Beauvoir en 1949: "No se nace mujer, se llega a serlo". Por lo tanto, mi madre se negó a comprar Barbies a sus hijas; mi hermana y yo tuvimos un montón de Legos y coches de juguete. La lucha contra los estereotipos de género empezaba en casa. Estaba convencida de que, una generación después, mi hija crecería en un mundo mucho más libre. Daba por hecho que el triunfo de la generación de mi madre había hecho posible que la feminidad se hubiera convertido en una elección en vez de en una trampa. Creía que las niñas serían libres de ser hadas o princesas, del mismo modo que las mujeres adultas podíamos elegir adoptar determinados símbolos de la feminidad que las feministas de los años sesenta habían considerado opresores, como los tacones o el maquillaje. Pero de pronto descubrí que, casi sin que me hubiera dado cuenta, ...
Més informació