Hem de ser físics, si volem ser creadors (Nietzsche)

Secció 335 (continuació): - I ara no em parlis, amic meu, de l'imperatiu categòric! Aquesta paraula em fa pessigolles a l'orella i em fa riure, malgrat el teu posat tan seriós: em fa recordar el vell Kant, el qual com a càstig d'haver introduït trampsament de "la cosa en si" -una cosa força ridícula!- fou segrestat per "imperatiu categòric" i amb ell es desorientà en el fons del seu cor tornant altra vegada a "Déu", a l"ànima", a la "llibertat" i a la "immortalitat", igual que una guineu que s'escapa torna de nou a la seva gàvia. - Però si van ser la seva força i astúcia qui trencaren la gàvia, ¿com ara admires l'imperatiu categòric que hi ha en tu? ¿com admires aquesta "fermesa" del teu judici anomenat moral? ¿com admires aquesta "incondicionalitat del sentiment" per la qual tothom ha de jutjar en aquest punt el mateix que jutjo jo?

Admira més aviat el teu egoisme! Admira també la teva ceguesa, la petitesa i la baixesa del teu egoisme! Perquè és egoisme, en fecte, sentir el propi judici com una llei universal. (Aquest egoisme) delata que encara no t'has descobert a tu mateix, que no t'has creat un ideal per a tu mateix, un ideal propi. Un ideal propi mai no podria ser l'ideal d'un altre i encara menys un ideal de tothom, de tots els altres. 

Qui afirma "Així hauria d'actuar tothom en aquest cas" bi ha fet cap pas per al coneixement de si mateix: doncs sabria, al contrari, que ni existeixen accions igual ni poden haver-n'hi, sabria que, gualsevol acció fet, és feta d'una manera completament única i irrepetible, i que igualment passa amb qualsevol acció futura ...

(si les accions) ens poden semblar iguals, això només és una aparença, perquè qualsevol acció, vista en el present o retrospectivament, és i segueix sent una cosa impenetrable, i el mateix succeirà amb cada acció futura, perquè les nostres opinions sobre el que és "bo", "noble", "gran" mai no es poden demostrar mitjançant les nostres accions, perquè cada acció és incognoscible ...

Limitem-nos a la purificació de les nostres opinions i de les nostres avaluacions i a la cració de les nostres pròpies noves taules de valors: -¡però evitem tota aquesta falsa meditació sobre el "valor moral de les nostres accions"! ¡Sí amics meus: pel que fa a tota la xerrameca moral dels uns sobre els altres, ha arribat l'hora de nos sentir més que fastig! El fet de dictar sentències en sentir moral és un atemptat contra el nostre bon gust! (...) Nosaltres volem arribar a ser qui som -¡els nous, els únics, els incomparables, el que es donene-lleis-a-si-mateixos, els que-es-creen-a-si-mateixos. I per això hem de convertir-nos els millors aprenents i els millors descobridors de totes les lleis i la necessitat existents en el món: hem de ser físics per a poder ser creadors en aquest sentit -en canvi, totes les valoracions i ideals se han construït sobre el desconeixement de la física o bé en contradicció amb ella. I per això: ¡visca la física! I més ara que ens obliga a ella: la nostra honradesa!

Friedrich Nietzsche, La gaia ciència