El comunisme de Zizek
El comunisme de Žižek es desentén de la barbàrie genocida que la ideologia va comportar en les seves manifestacions històriques per quedar-se amb una arrel teòrica light: comunisme seria assenyalar que capitalisme i el lliure mercat no són sostenibles ni serveixen per afrontar les crisis que vindran. En el comunisme de Žižek, no hi ha dictadura del proletariat, no hi ha abolició de la propietat privada, i no hi ha utopia. El nou comunisme és una modesta proposta de governança democràtica i transnacional que limiti amb polítiques socials el campi qui pugui de l’ordre neoliberal. Comunisme és obligar a General Motors a fabricar respiradors, imprimir diners i donar-los a la gent i no només als bancs; dedicar els recursos de l’estat a tenir cura dels vells i dels malalts sense passar factura, que són coses que ja s’estan fent arran del virus. Girant una popular broma cunyada que diu que “Els liberals no existeixen. Un liberal no és més que un comunista amb títol”. Žižek escriu: “I si resulta que la veritat és justament la contrària? Si anomenem “liberals” els qui es preocupen per les nostres llibertats, i “comunistes” els qui són conscients que aquestes llibertats només es poden salvar amb canvis radicals -perquè el capitalisme global s’acosta a una crisi-, aleshores hauríem de dir que, avui, els que encara ens reconeixem com a comunistes som liberals amb títol”.
Sobre allò específic del virus, Žižek aporta una reflexió bonica i optimista des del punt de vista existencial: veure el distanciament social com una forma d’enfortir els vincles. Partint del “No em toquis” que segons Joan 20:17 Jesús diu a Maria Magdalena després de la resurrecció, Žižek creu que la privació de les inèrcies físiques accentua la receptivitat espiritual. Confinats a casa i sense poder abraçar als nostres familiars, aprenem a veure els altres amb els ulls i no amb les mans, contemplar el món i el proïsme sense poder-hi actuar. Žižek, que es declara ateu cristià (sic), sempre ha vist un potencial emancipatori en l’ètica d’aquest amor que accepta l’alteritat en tota la seva infinitud més enllà de cap consideració instrumental. Per a Žižek, el comunisme no és una germanor fusional en nom d’un ideal, sinó la comunitat entre buits que se saben insondables i, malgrat tot, s’estimen.
Joan Burdeus, El virus comunista d'Slavoj Zizek, nuvol.com 08/05/2020
Comentaris