La filosofia no és país per a vells.
Va descobrir el filòsof més jove de tots: Étienne de La Boétie, el filòsof dels 18 anys! Amb aquesta edat, La Boétie ja havia escrit el seu Discurs sobre la servitud voluntària, en què hi ha una de les tesis més filosòfiques de tots els temps: no fa falta obeir! Si obeïm és perquè volem. I aquesta, que es pot llegir com una tesi contra l’absolutisme, també s’ha de llegir com la rebel·lió intrínseca que porta la filosofia en ella mateixa. L’obediència és també cap a l’autoritat intel·lectual, cap a l’obediència dels textos. I certament, desobeir els llibres es diu filosofar. Així doncs, va ser en el filòsof més jove on l’alumne va trobar l’esperit de la filosofia encara incorrupte: rebel, inconformista, trencador i que no canta les oracions dels altres, sinó les pròpies.
No, la filosofia no és com el vi. El professor s’equivocava. La filosofia no és una tasca de vells. Històricament, són una minoria. Com a molt és una tasca de maduresa, a la qual cosa cal afegir que només si no es deixa perdre l’inconformisme de la joventut, l’esperit de La Boétie. Com si fos una maièutica a la inversa: ajudar al filòsof vell a parir el jove que l’ha precedit.
Max Pérez Muñoz, La filosofia no és com el vi, El temps 18/05/2020
Comentaris