La final de copa i l'himne de Riego.



Per tal d’intentar apagar l’incendi provocat per l’anomenada Il·lustrada Castiza (qui fou l’inventor del brillant oxímoron?) que governa en la Comunitat de Madrid, proposo una solució que si bé no  impedirà del tot que es torni a revifar en el futur, si més no ara mateix podria servir com a  tallafoc provisional per evitar que es propagui fora de l’estadi Vicente Calderón. Serviria a més per generar entre les irades masses de catalans i bascos que assistiran al partit de futbol de la final de la copa del rei la mateixa sensació de perplexitat que va causar entre els membres de l’equip espanyol que s’havia d’enfrontar a Austràlia en la final de la copa Davis de tennis, quan un individu proveït tan sols d’una trompeta interpretà una melodia que pretenia ser la de l`himne espanyol, però que en aquell moment ningú de la delegació espanyola va reconèixer: es tractava de l´himne de Riego, de l’himne de la República espanyola.

La filosofia segons Aristòtil comença amb la perplexitat i tot i que aquella generació de tennistes cap d’ells que jo sàpiga van acabar per dedicar-se a aquesta activitat intel·lectual tan preuada i alhora tan minoritària. Ara em sento més optimista amb l’impacte que poden causar les notes de l’himne de Riego en les masses encegades de sentiment patriòtic de les dues aficions, representants de pobles amb una història tan llarga, plena de creativitat i aportacions rellevants a la humanitat, però educades seguint el patró d’un seguidor hispànic de Goebbels: “menos latín y más gimnasia”. Pronostico (ho sé, és un risc que assumeixo i que té moltes probabilitats d’errar) que després dels primers compassos, tot i que es pot generar moments de certa confusió, finalment les ganes d’admirar la qualitat del futbol que practiquen els dos equips dirigits per dos savis del futbol s’imposarà a les ganes de gresca i bullícia de la gent. I això no és tot ( i aquesta seria la gran notícia d’aquesta gran final) la perplexitat afectaria fins i tot els representants de la monarquia presents a l’estadi que, veient la reacció sorprenent dels seus súbdits, reconsideraran la seva voluntat de perpetuar-se en el poder, per entendre que la seva millor contribució a la governança d’ aquest país seria deixar pas de nou a un sistema que fa un temps que ja va intentar (però no el van deixar) calmar els ànims després d’anys (segles) de fabricar mals rotllos i mals entesos entre les gents d’aquest tros de món i buscar un honrós i dolç exili a Bostwana o a Moçambic, que també m’han dit que és un lloc molt maco.

Visca el futbol! Visca la República!

Manel Villar

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"