Planeta de simis.

Les divisions sobre la naturalesa humana tenen això, que no sempre són nítides, malgrat que resultin diàfanes als dos extrems. Els bonobos constitueixen societats poc jeràrquiques. Els ximpanzés, al contrari, estableixen jerarquies rígides, piràmides feudals on els de dalt tenen preferència en l'accés als aliments i les femelles. Doble premi doncs, menjar millor i reproduir-se més, per als individus que estan en els graons alts de l'escala social. A cals ximpanzés, són permanents les lluites, les aliances, les traïcions. Les associacions, també, però sempre entre mascles i amb l'objectiu d'escalar poder.

Els bonobos, en canvi, s'assemblen més als hippies. Fan l'amor i no la guerra. Viuen i deixen viure. Els mascles van a la seva, mentre les femelles s'uneixen per protegir més bé les cries i controlar els aliments. La clau de la bondat i la felicitat d'aquests primats està en l'estratègia reproductiva i sexual. Els mascles bonobos no han de competir entre ells com els ximpanzés per disposar de les femelles, per la senzilla raó que sempre hi ha moltes femelles disponibles. L'acoblament entre mascles o entre femelles és també habitual, quasi tant com les abraçades entre humans. Els bonobos gaudeixen d'un matriarcat de tipus col·lectivista. En contrapartida, els ximpanzés mascles són més actius, i competitius que els bonobos. Els ximpanzés són maquiavèl·lics, sovint més que els humans. Els bonobos llueixen bona fe, i encara que s'enfadin o es barallin, la reconciliació és ràpida i, com hem observat, gratificadora.

... la humanitat es divideix en bonobos i ximpanzés. En principi, per naturalesa, som ximpanzés, però la cultura i el desenvolupament de les societats deixa espais al desenvolupament del bonobo. El triomf dels guerrers obre pas als artistes, l'èxit dels constructors al plaer dels hedonistes. Els ximpanzés humans viuen per dominar. Els bonobos humans només pretenen viure el millor possible. Els ximpanzés no en tenen mai prou. Els bonobos són els encarregats de dir prou. Els ximpanzés ocupen el centre de l'espai social i li imprimeixen el rumb a la seva conveniència. Els bonobos ocupen els marges però no tenen vocació de marginats. Els ximpanzés han fet la història, però cada vegada són més els bonobos entre els encarregats d'escriure-la. Les dones serien més bonobos si no obliguessin els homes a fer de ximpanzé.

Pel que se'n sap, Strauss-Khan és un ximpanzé alfa molt poc evolucionat. No és l'únic. Cada cop n'hi haurà menys. Obama es presenta com a bonobo (i potser ho és en la vida personal), però en l'activitat política, i encara més en la guerra, actua com un ximpanzé.

Els que s'instal·len aquests dies a les places són bonobos amb vocació de bonobos. Si haguessin llegit una mica, potser posarien al Twitter o a les pancartes lemes com la llibertat total dels llops és la mort dels bens, o bé que no se'ns deixi de banda del tot a la lleugera, totes dues sense sortir d'Isaiah Berlin, i a sobre escrites fa mig segle. Aquest és el sentit de les protestes. Per molt que dormin a les places, la democràcia no canviarà ni de pressa ni en profunditat. Tampoc el sistema. Ja serà molt si es torna a posar una mica de fre als ximpanzés desfermats que són al darrere de la crisi. De moment, les finances mundials continuen dominades per ells mateixos.

Posat´s a ensumar el futur, és possible que tan sols hi hagi dos camins. Un, el que condueix a l'abisme, la catàstrofe, el col·lapse i la destrucció general. Dos, el que incorpora cada vegada més elements de bonobo al món de ximpanzés, sense aspirar a un impossible món de bonobos. Tinguem present que en les classes populars també hi ha àmplia majoria de ximpanzés, si bé amb poc èxit.

El que ha passat aquests darrers 10 anys, i per això estem com estem, és que els més àvids dels ximpanzés del capdamunt de la piràmide, sobretot americans, han aconseguit desfer-se del control dels bonobos per quedar-se amb una part exagerada dels recursos disponibles. El pitjor de tot és que, a aquests acaparadors de l'abundància, les riqueses de més no els feien cap falta.

Xavier Bru de Sala, Bonobos i ximpanzés, El Periódico de Catalunya, 20/05/2011
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110520/bonobos-ximpanzes/1011945.shtml

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"