Les raons del misticisme.

La filosofia mística, en totes les èpoques i en totes les parts del món, es caracteritza per certes creences que il·lustren les doctrines que hem tractat anteriorment.
Està, primer, la creença en la lucidesa davant del coneixement analític discursiu: la creença en una mena de saviesa sobtada, penetrant, coactiva, que contrasta amb l´estudi lent i fal·lible de les aparences exterior per una ciència que es basa en els sentits. Tots els que són capaços de deixar-se anar en una passió interna han d´haver experimentat alguna vegada una estranya sensació d´irrealitat en objectes comuns, la pèrdua de contacte amb les coses quotidianes, en la que desapareix la solidesa del món exterior, i l´ànima, en una profunda solitud, sembla treure, de les seves pròpies profunditats, una boja dansa de fantàstics fantasmes que fins aleshores havien semblant tenir realitat i vida independents. Aquest és el costat negatiu de la iniciació mística: el dubte relatiu al coneixement corrent, que prepara el camí a la recepció del que sembla una saviesa superior. Molts homes a qui aquesta experiència negativa els resulta familiar no van més enllà, però per als místics només és la porta a un món més ampli.

Bertrand Russell, Misticismo y lógica, Círculo de Lectores, Barna 1999

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.