Humanitat sense Estat?

Pot existir la humanitat sense governants ni governats? Els fundadors de la ciència política creien que no. "Crec que existeix una inclinació general de tota la humanitat, un desig perpetu i incessant de poder que sols cessa amb la mort", va declarar Hobbes. Ell creia que, a causa d´aquest innat anhel de poder, la vida anterior (o posterior) a l´Estat constituïa una "guerra de tots contra tots", "solitària, pobra, desagradable, brutal i curta". ¿Tenia raó Hobbes? ¿Cova en l´home una insadollable set de poder que, quan falta un cap fort, condueix inevitablement a una guerra de tothom contra tothom? Si s´ha de jutjar pels exemples de bandes i llogarets que sobreviuen en el nostre temps, durant la major part de la prehistòria la nostra espècie s´arranjà bastant bé sense un cap suprem, i encara menys aquest totpoderós i leviatànic Rei Déu Mortal d´Anglaterra, que Hobbes creia necessari per al manteniment de la llei i l´ordre entre els seus díscols compatriotes.

Marvin Harris, Nuestra especie, Alianza editorial, Madrid 1997
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/el-poder-i-la-poltica

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"