La moral en l'era digital (Jonatahn Haidt)

 

L'era digital, malgrat tota la seva promesa de connexió, irònicament ha fomentat l'aïllament dins de silos ideològics. Els algoritmes, dissenyats per maximitzar la participació, sovint gestionen fluxos d'informació personalitzats, reforçant creences preexistents i limitant l'exposició a diversos punts de vista. Això crea cambres de ressonància, on les opinions dissidents es minimitzen o són absents, cosa que porta a una percepció distorsionada de la realitat i a una polarització creixent. Podem entendre això a través de la psicologia moral.

La psicologia moral proporciona una lent crucial per comprendre la dinàmica de les cambres de ressonància. Jonathan Haidt, en el seu treball sobre la teoria dels fonaments morals, argumenta que els humans posseeixen intuïcions morals innates que configuren els nostres judicis i comportaments (Haidt, 2012). Aquestes intuïcions, com ara cura/dany, justícia/engany, lleialtat/traïció, autoritat/subversió, santedat/degradació i llibertat/opressió, formen la base de la nostra brúixola moral. Les cambres de ressonància exploten aquests fonaments morals preexistents, tal com argumenten els investigadors.

"La ment humana és inherentment tribal"

— Jonathan Haidt, La ment justa: per què la bona gent està dividida per la política i la religió

Per tant, les cambres de ressonància no són simplement agregacions d'informació; són ecosistemes emocionals dissenyats per validar i reforçar marcs morals específics. Quan els individus es troben amb informació que desafia els seus fonaments morals, sovint experimenten dissonància cognitiva, cosa que els porta a rebutjar la informació o a buscar fonts que confirmin les seves creences existents. La cambra de ressonància proporciona aquesta confirmació, creant així un bucle tancat on les intuïcions morals es reforcen constantment i les perspectives oposades es suprimeixen activament (Festinger, 1957). Aquest procés és particularment evident en el discurs polític.

Considereu un experiment mental: imagineu dues persones, l'Alice i en Bob. L'Alice és una ferma defensora de les regulacions ambientals, mentre que en Bob creu en una intervenció mínima del govern. Tots dos són molt actius a les xarxes socials. L'Alice segueix constantment comptes que promouen la consciència ambiental i critiquen les empreses que perjudiquen el medi ambient. En Bob, en canvi, consumeix principalment contingut de fonts que defensen els principis del lliure mercat i minimitzen la gravetat del canvi climàtic. Amb el temps, la perspectiva de l'Alice es polaritza cada cop més, considerant que qualsevol que qüestioni les regulacions ambientals està moralment en fallida. De la mateixa manera, en Bob demonitza aquells que donen suport a aquestes regulacions com a socialistes equivocats. Tant l'Alice com en Bob, atrapats dins de les seves respectives cambres de ressonància, es tornen menys capaços d'entendre o empatitzar amb el punt de vista de l'altre. Aquesta incapacitat per participar en un diàleg constructiu és una conseqüència directa de la priorització de les intuïcions morals per sobre de la deliberació racional.

La idea principal aquí és que les cambres d'eco no només tracten sobre informació; sinó que tracten sobre l'afirmació de les nostres creences morals profundament arrelades. Proporcionen un espai segur on els nostres valors es validen constantment i els punts de vista oposats es presenten com a erronis o fins i tot maliciosos. Aquest reforç constant condueix a una manca de voluntat per considerar perspectives alternatives i a una major tendència a demonitzar aquells que les sostenen. Aquests fonaments morals treballen per solidificar els punts de vista, especialment els polítics. Això és fins i tot evident en la manera com veiem les notícies i l'actualitat.

Aquesta comprensió de la psicologia moral té implicacions pràctiques significatives. Per exemple, reconèixer que les cambres de ressonància operen a un nivell emocional, en lloc de purament racional, pot informar el desenvolupament d'estratègies per contrarestar-ne els efectes. Les iniciatives educatives es podrien centrar en cultivar habilitats de pensament crític i promoure l'empatia pels diferents punts de vista. Les plataformes de xarxes socials es podrien dissenyar per exposar els usuaris a una gamma més àmplia de perspectives, en lloc de simplement maximitzar la participació. La consciència dels valors fonamentals en joc pot ajudar a donar forma a com ens comuniquem, com consumim informació i com intentem construir ponts entre les divisions.

Tanmateix, és essencial reconèixer la complexitat del problema i les limitacions de les possibles solucions. Simplement instar la gent a participar amb punts de vista oposats sovint no és suficient, ja que els biaixos cognitius i els compromisos morals poden estar profundament arrelats. A més, els algoritmes que alimenten les cambres de ressonància estan en constant evolució, cosa que dificulta mantenir-se per davant dels altres. Abordar el problema també requereix entendre que la gent no simplement rebutja el contingut, sinó que sovint rebutja la idea mateixa de la font oposada (Lupia, 2015).

Comprendre el paper de la psicologia moral en la formació i el manteniment de les cambres de ressonància és només el primer pas per navegar pels reptes de l'era digital. La següent secció explorarà el paper del biaix de confirmació i el seu impacte en la nostra percepció.

 

Philosopheasy, Echo's Labyrinth: Moral Psychology and the Digital Divide, philosopheasy.com 20/05/2025