Com passa el temps.

Per a una pedra, mig segle és a penes un sospir. Per a una mosca, seria tota una eternitat. Per a Gil de Biedma o Michael Jackson, el final de trajecte. Jo vaig néixer el dia de la Mercè de fa 50 anys i de moment encara no he tingut temps d'avorrir-me. M'havia de dir Merceditas, però així que vaig sortir van veure que havien de buscar ràpidament un nom de noi. Mig segle no m'ha donat per a gaire. Un mai aconsegueix dominar l'anglès per més que ho intenti. Això sí, et dóna temps a creure en Jesús, en Mao, en Nietzsche i en Gaudí per després desconfiar de tot déu, fins i tot d'Osho i l'home del temps. Primer vols canviar el col·legi, després la família, més tard el món, i al final t'adones que amb prou feines podràs canviar-te una mica a tu mateix.

Com més feliç estàs, o precisament per això, et tornes més rondinaire. Sempre estàs en moviment, has corregut molt per arribar enlloc. T'ha donat temps a tenyir-te els cabells, a marginar-te i a integrar-te, a despentinar-te i a iniciar una alopècia galopant. Cada vegada que estàs a punt de trobar el sentit de la vida, en descobreixes un altre en direcció oposada. Potser només hi has estat donant voltes. Has acumulat molts trastos i ara decideixes deixar anar llast fins a quedar-te amb res. Ben mirat, sempre has estat ric sense tenir ni un duro i calcules que als 68 saldaràs la hipoteca que no hauries d'haver demanat mai. Vas abandonant l'ambició i buscant la calma. Et continua agradant la política, però ja no et donen gat per llebre. Has fet de tot una mica, però res bé del tot. Ja saps que no aguantaràs tenir un cap que et mani i per fi has aconseguit no viure més tardes nostàlgiques de diumenge. I tampoc patir els dilluns al matí, perquè has decidit viure sempre en dissabte. Aspires a vegetar mig segle més, encara que només sigui per curiositat, amb els seus conseqüents desenganys i una mica d'amor. ¿O no és això la vida? Perdonin el rotllo personal, però un parell de vegades al segle està permès.

Juli Capella, Mig segle no és res, El Periódico de Catalunya, 22/09/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"