Nintendo, vici, patologia i vocació.




Després de dies de desconnexió estiuenca autoimposada, en un moment de debilitat un dels dies d´agost en què em vaig posar davant la televisió, vaig poder veure en un canal de notícies (el 3/24) un breu reportatge on la noticia important era la decisió d´una empresa de selecció de personal d´ utilitzar jocs de la Nintendo per trobar el perfil de treballador més adequat per a determinades feines. Els seus promotors havien arribat a la conclusió que són més objectives i ajustades les respostes dels aspirants als problemes proposats per un videojoc que no pas els resultats que puguin obtenir en una entrevista personal o en un test de personalitat. Declaraven que una partida dels SIMS, per exemple, diu més del comportament d´una persona que qualsevol altre sistema clàssic de selecció. A aquests sistemes els passen desapercebuts certs trets conductuals que sembla que avui són molt valorats per les empreses: l´empatia, l´astúcia, el control emocional, la reacció davant de les dificultats, la creativitat, determinades competències socials, la competitivitat, el lideratge ...
Per què hem hagut d´esperar al triomf dels videojocs per poder fer aquest pas endavant? Els jocs de tota la vida, les cartes o el tradicional dominó, també, d´una manera més física o visceral, si voleu, tenien i encara tenen prou potencial per poder haver estat el motor d´aquesta revolució : davant d´una taula es desvelen parts de la personalitat més continguda dels participants d´ una partida. Malauradament aquesta ha estat una oportunitat perduda, i per això sembla que en unes oposicions futures mai s´estructuraran de tal manera que el destí professional d´unes persones depengui d´una partida de pòquer o de botifarra.
Si la cosa prospera, això provocarà un capgirament total en l´ordre de les preocupacions domèstiques: alguns pares deixaran d´angoixar-se perquè els seus fills comparteixin la major part de la seva vida amb una maquineta, incentivaran un comportament, abans considerat un vici, després una patologia i a partir d´ara una vocació, i penalitzaran a qui presenti símptomes de defalliment; mentre d´altres, pocs cal reconèixer-ho, se sentiran forçats de sobte a proscriure la lectura i promoure que els seus fills dediquin el temps a coses més profitoses.
Amb el temps, convertits el videojocs en una demanda social generalitzada, ningú voldrà quedar-se enrere i obligaran a les institucions educatives a prendre algunes iniciatives que provocaran modificacions significatives en els plans d´estudis, els miniordinadors, quan encara no s´hauran arrelat del tot a les aules, seran substituïts per les petites consoles Nintendo, el professorat haurà de fer cursos intensius d´aplicació d´aquestes tecnologies lúdiques a l´ensenyament, nous personatges prendran el relleu dels que fins ara havien constituït el nostre imaginari cultural: Super Mario Bros, el Luigi i altres components de la seva troupe ocuparan el lloc abandonat a corre-cuita per Aquil•les, Hamlet, el Quixot i la Colometa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.