A l´entorn digital tots estem damunt la tarima.

by Susana Subirana

Les alternatives no vindran mitjançant el model  convencional dels lideratges intel·lectuals. Fins ara els processos de creació de nous models venien de dalt a baix, jeràrquicament. Podia ser un Sartre pujat en un cotxe, al maig del 68, o des del púlpit d'un diari important. I això ha resultat  molt eficaç pel fet que per la nostra condició natural d'éssers gregaris ens movem molt bé si algú diu "per aquí!". Podia sortir un dictador nefast o una persona amb idees molt bones. Però ja no és així, el món s'ha dilatat en totes les dimensions ¬ sions de tal manera que això ja no ho canvien uns quants líders. Ara les coses es mouen per emergències. Curiosament, el sistema que critiquem ha generat el brou de cultiu perquè es produeixi un món en xarxa. El món en Xarxa permet salvar les oposicions que ens quedaven per veure, la de gran i petit, i tancat i obert. Fins ara tota forma de poder era gran i el petit residual.


Si aquí estiguéssim cent persones reunides, per organitzar-nos necessitaríem una tarima. El que pugi a la tarima té més informació que la resta que és a baix, veu a tots i tots el veuen a ell, és l'únic ubic. Des de dalt, a més, pot comunicar amb tots i la seva veu arriba a tots, mentre que els que estan baix no. En una reunió així s'imposa el silenci perquè es pugui escoltar el que té el poder de la paraula, que és el que està a dalt. Si parlen tots alhora es produeix soroll i, per tant, disfunció. Tant me fa que la tarima sigui un canal de televisió, una editorial de prestigi o una càtedra universitària, així funcionen les nostres espais socials. Però s'ha creat un nou espai que és la Xarxa, on aquestes tres característiques es capgirat: encara que estiguem cent o cent mil, tots estem a la tarima, tots som ubics, tots sentim que veiem a tots i som mirats per tots. I per la deslocalització no necessites desplaçar-te per poder parlar amb qui vulguis, no estàs limitat al teu lloc, com a la sala d'un auditori, per exemple. I la tercera, i més sorprenent, és que a la Xarxa no només no pertorba el que parlem tots alhora, sinó que cal, a diferència de l'espai natural, no es produeix soroll. El nou espai digital permet, per tant, la ubiqüitat, la deslocalització i la densitat informativa.



Antonio Rodríguez de las HerasLa lógica borrosa, (entrevista), El Estado Mental, nº 1, 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.