Repecteu el desig de viure o morir d'una persona.
Tercer nou manament: respecta el desig de viure o morir d’una persona.
John Locke definia una “persona”
com un ésser que raona i reflexiona i pot “considerar-se a si mateix com a si
mateix; el mateix ésser pensant, en diferents moments i llocs”. (Assaig sobre l’enteniment humà, II, 9,
29). Aquest concepte de persona és el nucli del tercer nou manament. Només una
persona pot voler seguir vivint o
tenir plans per al futur perquè només una persona pot comprendre la
possibilitat d’una experiència futura per a si mateix. Això significa que posar
fi a la vida de les persones contra la seva voluntat és quelcom diferent de
posar fi a les vides dels éssers que no són persones. De fet, estrictament
parlant, en el cas d’aquells que no són persones no podem parlar de posar fi a
les seves vides en contra o segons la seva voluntat perquè no poden tenir
desitjos sobre aquesta qüestió. Tenir consciència d’un mateix , i de continuar
la seva existència al llarg del temps, fa possible un tipus de vida
completament diferent. Per a una persona que pot veure la seva vida com un tot,
el final de la vida adopta un significat completament diferent. Pensa en
quantes coses de les que fem estan orientades cap el futur: l’educació, el
conrear relacions personals, la vida familiar, les trajectòries professionals,
els estalvis, els plans de vacances. A causa d’això, posar fir prematurament a
la vida d’una persona ot fer que resultin inútils una bona part dels seus
esforços del passat.
Por totes aquestes
raons, matar una persona contra la seva voluntat és una injustícia molt més
greu que matar un ser que no és una persona. Si volem traduir això a termes de
drets, llavors és raonable que només una persona té dret a viure.
Peter Singer, Repensar la vida y la muerte. El derrumbe de
nuestra ética tradicional, Paidós, Barna 1997, pàg. 195
Comentaris