text 93: Marina Garcés, “El control social será un dels grans guanyadors de la pandèmia”.






Els relats apocalíptics són ideològics, estiguin en mans de la religió, de la política o dels mitjans de comunicació. Qui pugui posar un punt final a les nostres existències és que està exercint el seu poder. Per tant, els relats apocalíptics han de ser desemmascarats i contestats: a qui li interessen? Qui en surt beneficiat? Per contestar-los, però, no ens hem d’autoenganyar i dir que ara sí que amb aquesta crisi aprendrem el veritable valor de la vida. Si fos així, ja l’hauríem après en guerres o crisis anteriors. El valor de la vida és lluitar cada dia, i són les persones anònimes més castigades qui no han deixat de fer-ho mai.
Recuperar-nos és seguir vivint sense reproduir el que ens ha portat fins aquí. En sabrem? O voldrem oblidar de cop tot el que hem patit? No hem de dramatitzar, però tampoc oblidar. Si no, no haurem après res.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'argument de la simulació de Nick Bostrom.

Percepció i selecció natural 2.

Què volen els "teapartyers"?