El món s´ha tornat boig.
 |
| Vincent de Beauvais |
Per consolar-lo podria esmentar moltes profecies llòbregues que s'han donat
al llarg de la història, atès que als segles passats era força habitual fer
aquesta mena de prediccions. Vet aquí un passatge del teòleg francès Vincent de
Beauvais, que escrivia al segle XIII: "Després de la mort de l'Anticrist [...]
molts senyals revelats als Evangelis precediran el Judici Final [...]. El primer
dia el mar pujarà 40 colzes per damunt de les muntanyes i la superfície pujarà
com un mur. El segon dia baixarà a tanta profunditat que costarà de veure. El
tercer dia a la superfície de l'oceà hi apareixeran monstres marins i els seus
brams arribaran al cel. El quart dia el mar i totes les aigües s'inflamaran. El
cinquè dia l'herba i els arbres deixaran anar una rosada de sang. El sisè dia
els edificis s'ensorraran. El setè dia les roques xocaran les unes amb les
altres. El vuitè dia hi haurà un terratrèmol universal. El novè dia la terra
quedarà aplanada. El desè dia els homes sorgiran de les cavernes i vagaran arreu
embogits i muts. L'onzè dia els ossos dels morts s'alçaran de la pols. El dotzè
dia cauran les estrelles. El tretzè dia els supervivents moriran i ressuscitaran
amb tots els morts. El catorzè dia cel i terra cremaran. El quinzè dia hi haurà
un cel nou i una terra nova i tot ressuscitarà".
Com podem veure, ja al segle XIII preveien els tsunamis i les conseqüències
del canvi climàtic que ens amenacen actualment.
Si em permeten saltar sis segles de proclamacions fatídiques, vet aquí Honoré
de Balzac, el 1839: "Tot treballant per a les masses, la indústria moderna va
destruint les creacions de l'art antic, els treballs del qual eren ben personals
tant per al consumidor com per a l'artesà. Nosaltres tenim productes, ja no
tenim obres".
Segons l'advertència de Balzac, entre els creadors
d'aquests "productes" privats de qualsevol mena de valor artístic hi hauria el
poeta Giacomo Leopardi, que va escriure La ginestra l'any 1836, i
Alessandro Manzoni, que en aquells moments, si fa no fa, treballava en la segona
edició d' Els promesos . L'any 1839, Stendhal publicava La cartoixa de
Parma ; en aquell moment, Chopin componia la Sonata per a piano núm. 2 en
si bemoll menor, opus 35 . Gairebé vint anys més tard, Flaubert va publicar
Madame Bovary . A la dècada del 1860 van aparèixer els impressionistes, i
el 1879 es va publicar Els germans Karamàzov , de Dostoievski. Queda clar
que la por al futur forma part de la nostra naturalesa.
Però potser, fet i fet, és veritat que s'acosten temps dolents, sobretot si,
com diu la tradició, un dels senyals reveladors de la fi dels temps és que el
món s'ha tornat boig.
Per exemple, abans els pobres viatjaven en tren i només els rics es podien
permetre volar. Ara els bitllets d'avió són més barats (i els seients més barats
recorden vagons de bestiar en temps de guerra), mentre que els trens ofereixen
seients en classes més cares, exclusives i luxoses que mai.
Igualment, hi havia una època en què els rics passaven les vacances al mar
Adriàtic, en llocs com ara Riccione (o, en el pitjor dels casos, a Rímini),
mentre les illes de l'oceà Índic o bé estaven habitades per una població que
vivia en la misèria o bé es feien servir de colònia penal. Avui dia, els alts
dirigents van a les Maldives, i Rímini ha quedat reservada a mugics (camperols)
russos alliberats no fa pas gaire de la servitud.
On anirem a parar?
Comentaris