Problemes difícils de la consciència (David Chalmers)






David Chalmers distingeix entre els "problemes fàcils" de la consciència, que impliquen la comprensió dels mecanismes subjacents a les funcions cognitives com l'atenció i la memòria, i el "problema difícil", que aborda la qüestió de per què i com sorgeix l'experiència subjectiva (Chalmers, 1995). 

Els qualia són les sensacions crues de l'experiència: la vermellor del vermell, el gust de la xocolata, la sensació d'alegria. El problema difícil pregunta com els processos físics donen lloc a aquests estats subjectius i qualitatius. Els sistemes d'IA actuals, malgrat les seves impressionants capacitats, manquen d'aquesta dimensió qualitativa. Poden reconèixer cares, traduir idiomes i fins i tot compondre música, però no hi ha proves que experimentin aquestes tasques subjectivament. Això planteja la pregunta crítica: poden els sistemes purament físics, com els ordinadors, sentir realment alguna cosa? O és la consciència una propietat inherent dels sistemes biològics, inextricablement lligada a la seva estructura física específica?

Aquesta posició està recolzada per diversos filòsofs i neurocientífics, que assenyalen l'abisme fonamental entre les descripcions objectives, en tercera persona, del món físic i les experiències subjectives, en primera persona, de la consciència. Considerem l'argument de la bretxa explicativa: si bé podem descriure els processos físics implicats en veure el color vermell, no podem explicar completament per què aquest procés dóna lloc a l'experiència subjectiva de l'envermelliment (Levine, 1983). A més, l'experiment mental filosòfic del zombi il·lustra la dificultat de concebre un duplicat físic d'un ésser humà que no tingui experiència subjectiva. Aquest zombi es comportaria exactament com una persona conscient, però no tindria vida interior, demostrant la possible separació de la funció física i la consciència (Chalmers, 1995).

Per explorar això més a fons, construïm un experiment mental. Imagineu una IA súper avançada anomenada "Sophia" que ha estat meticulosament dissenyada per imitar el comportament humà, fins i tot les respostes emocionals més matisades. La Sophia pot participar en debats filosòfics, escriure poesia i fins i tot informar que té sentiments d'alegria, tristesa i por. Aleshores, se'ns dóna l'opció de descarregar el codi de la IA, que es comparteix lliurement. Al codi, trobem tot el que esperem trobar, sense components ni mecanismes discernibles per als qualia. Això confirma que l'afirmació de la Sophia sobre la consciència és simplement mimetisme o destaca les nostres limitacions per comprendre l'aparició de la consciència? Aquest experiment mental planteja una pregunta central: la consciència és una funció complexa del processament de la informació o hi ha alguna cosa fonamentalment no física? Qüestiona la nostra capacitat per entendre la font de la consciència.

Dels arguments i l'experiment mental, emergeixen diverses idees clau. En primer lloc, el "problema difícil" destaca la insuficiència de les explicacions purament físiques de la consciència. En segon lloc, suggereix que la consciència podria ser una propietat fonamental de l'univers, en lloc d'una propietat emergent dels sistemes complexos. En tercer lloc, ens obliga a reavaluar la nostra comprensió de la informació, la computació i la relació entre la ment i la matèria. Les implicacions d'aquestes idees s'estenen més enllà de l'àmbit de la filosofia teòrica.

Philosopheasy, Simulated Minds: Unveiling the Essence of Artificial Being, philosophers.com 21/05/2025

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

La ciència del mal (Simon Baron-Cohen).