Cíborgs: integrar la tecnologia al nostre ésser.

En l'era florent de les pròtesis avançades, les interfícies cervell-ordinador i l'enginyeria genètica, la visió de Donna Haraway del cíborg sembla menys una fantasia de ciència-ficció i més una realitat en evolució. Aquest nou context requereix una reavaluació crítica dels límits entre el físic i el digital, l'humà i la màquina, i les consideracions ètiques que acompanyen aquestes línies cada cop més borroses. Hem d'abordar les implicacions d'integrar la tecnologia en el nostre ésser, anant més enllà del purament teòric per entendre com aquests canvis remodelen les nostres experiències viscudes i les nostres estructures socials.

El nucli de l'argument de Donna Haraway a Un manifest cíborg és el rebuig dels binaris rígids. Va declarar la famosa frase que "el cíborg és una imatge condensada tant de la imaginació com de la realitat material" (Haraway, 1985, p. 150). Això significa que hem de resistir la temptació de veure la tecnologia com a purament externa, quelcom "altre" a l'humà. En canvi, Haraway ens anima a abraçar la hibridació, l'entrellaçament i el potencial de noves formes d'agència que sorgeixen quan aquests límits es dissolen. Considereu l'auge de les pròtesis impulsades per IA. Aquests dispositius no són simplement eines; es converteixen en extensions del jo, capaces d'adaptar-se i respondre als impulsos neurològics de l'usuari, desdibuixant la línia entre el que és orgànic i el que és màquina. Aquesta integració desafia la nostra comprensió de la corporització i els límits de la forma humana. A més, el cíborg, en el marc de Haraway, representa un rebuig de les nocions essencialistes d'identitat. No es tracta de tornar a un estat "natural", sinó d'abraçar les possibilitats de convertir-se en alguna cosa nova, alguna cosa més que la suma de les seves parts. Com a filòsof i sociòleg, Andrew Feenberg argumenta que "la tecnologia configura les nostres possibilitats i nosaltres, al seu torn, donem forma a la tecnologia" (Feenberg, 1999, p. 15). Aquesta relació recíproca subratlla la naturalesa coevolutiva dels humans i la tecnologia. El cíborg, per tant, no és un receptor passiu dels avenços tecnològics, sinó un participant actiu en la configuració del futur.

Philosopheasy, Hybridity's Echo: Deconstructing the Cyborg and its Philosophical Legacy, philosopheasy.com 23/05/2025