El treball dignifica.

 

El treball ha estat una columna central de les ideologies de la modernitat: per merèixer els recursos necessaris per viure, com a factor de redempció, com a element d'emancipació, "el treball fa lliure". Sempre l'ha acompanyat un aire de maledicció: bíblica, el treball com a expiació del pecat original d'un ésser caigut; social, el treball com a explotació d'uns pels altres, com a alienació personal. Però qualsevol discurs que d'alguna manera el posés en qüestió com a obligació -des del desdeny aristocràtic fins a la crítica llibertària- ha estat considerat subversiu en les modernes societats burgeses. El treball determina la condició de les persones. Qui no té feina és sospitós i se'l fa culpable de la seva dissort. La culpa és un ciment social molt poderós. 

Si t'hi esforces, treballaràs. Si treballes, la teva vida està enfocada. Ara, cap d'aquestes dues afirmacions és evident. Hi ha molta gent que s'hi esforça però que no té feina. I tenir feina ja no és garantia de disposar de les condicions mínimes per a una vida digna. La Fundación Alternativas ha publicat un informe sobre la desigualtat a Espanya: la pobresa laboral s'ha disparat fins a un taxa, insòlita a Europa, del 12,7 per cent. És a dir, tenir feina no garanteix les necessitats bàsiques. 

Atur massiu, pobresa laboral creixent: la idea d'una societat articulada al voltant del treball s'ensorra, amb efectes evidents sobre els referents ideològics i morals moderns. És una revolució. El treball s'ha beneficiat de les pròtesis tecnològiques que n'han millorat l'eficiència. No tinc res contra l'automatització, per exemple, sempre que sigui al servei de l'home i no en contra seva. La necessitat pregona de feina per als que no en tenen i les possibilitats tecnològiques d'alliberar-nos de la condemna al treball, sumat als límits de l'acció transformadora sobre la terra, exigeixen un debat de fons. Les polítiques del treball determinaran les societats de les properes dècades. Ningú hi pensa. Els governs van totalment a remolc de l'economia.

Josep Ramoneda, Pobresa laboral, Ara, 17/03/2013