Existeixen molts petits mons, però no un únic món. (Markus Gabriel)

Existeix un món, és a dir, una zona que abasti a tota les altres? Podem traçar un cercle al voltant de tot el que concerneix a una hipotètica visita a un restaurant? Veiem; hi ha diferents comensals en taules amb diferents dinàmiques de grup, preferències culinàries, etc. A més està el món del personal de servei, l’amo del restaurant, els cuiners, i també els insectes, aranyes i les bactèries invisibles per a nosaltres que viuen en el restaurant. D’altra banda, hi ha coses que passen a nivell subatòmic i cel·lular, pertorbacions digestives i fluctuacions hormonals. Alguns d’aquest fets i objectes estan relacionats, i d’altres no ho estan en absolut. Què sap l’aranya de les bigues del sostre, que ningú percep, del meu bon humor o de les meves preferències alimentàries? I tanmateix, l’aranya forma part de la nostra visita al restaurant, tot i que normalment la seva presència no sigui advertida. (...)

Hi ha doncs al restaurant molts àmbits objectuals o àrees temàtiques, per dir-ho així, petits mons aïllats que existeixen uns al costat dels altres sense interactuar realment. Hi ha molts petits mons, però no un món al que tots ells pertanyin. Això no significa que aquests petits mons siguin només deferents perspectives d’un mateix món, sinó que només existeixen aquest petits mons. Existeixen realment, i no només en la meva imaginació.

És justament en aquest sentit que es pot entendre la meva afirmació que el món no existeix. És simplement fals que tot estigui interconnectat. L’afirmació popular que l’aleteig d’una papallona al Brasil pot provocar un tornado a Texas, és simplement errònia. Moltes coses tenen a veure amb altres, però és fals (¡en realitat és impossible!) que tot estigui interconnectat. 

Markus Gabriel, Por qué el mundo no existe, Ediciones de Pasado y Presente, Barcelona, cuarta edición: julio de 2016