Esquema Segona Meditació Metafísica cartesiana.

1. Descobriment del cogito: és una realitat evident, clara i distinta, que ni tant sols l’argument del geni maligne pot qüestionar: els meus pensaments poden estar equivocats, però sé que penso, i res pot fer-me canviar d’opinió.

2. La naturalesa del cogito

2.1. El cogito és una substància: una realitat autosuficient, no necessita d’altres realitats per existir. Puc dubtar de la meva realitat corporal (puc imaginar que no tinc cos o tenir un cos diferent), però no puc dubtar que penso, que existeixo quan penso. Puc existir, per tant, sense cos, però no puc existir si no penso. Per tant, la meva existència depèn del pensament.

2.2. Quin tipus de realitat és el cogito?

2.2.1. Un “animal racional”: però què és ser un animal i què és ser racional? De quina manera es poden combinar aquests dos conceptes?

2.2.2. Podria ser un cos material, una realitat que ocupa un espai (extensió), una realitat mecànica material, però aquesta realitat per ella mateixa és incapaç de sentir, de moure’s, nodrir-se i molt menys pensar.

2.2.3. Podria ser una ànima, allò que fa viure el cos material, però no sé exactament que és aquesta realitat: un vent, una flama, o un aire molt penetrant?

2.2.4. Com no pot ser ni una cosa ni una altra, només pot ser una realitat espiritual pensant. D’això, n’estic segur, no puc dubtar-ne.

3. És més fàcil conèixer un esperit que un cos material (experiment del tros de cera).

3.1. Els sentits: em diuen coses contradictòries sobre el tros de cera: abans d’escalfar-lo era sòlid, després, líquid. Pot ser la mateixa cosa?

3.2. L’enteniment: ens diu que malgrat els diferents estats que adopta, en realitat són dos estats en els que es pot transformar la mateixa cosa, és a dir, la cera.

3.3. Però, tot i la certesa que es pot desprendre’s de les afirmacions de l’enteniment, aquest també pot estar equivocat.

3.4. Malgrat que ni els sentits ni l’enteniment (raó) puguin aportar-me cap seguretat, de l’única cosa que tinc una certesa absoluta és que penso, que sóc una realitat pensant, un esperit.

3.5. La investigació de la realitat material més que ajudar-me a conèixer el que la realitat material és, el que fa és revelar-me el que sóc, una realitat espiritual que pensa.

3.6. Per tant, és més fàcil conèixer un esperit que un cos material.