«No hi ha pas» de l'estat de naturalesa a
l'estat civil, ja que la possibilitat d'aquest pas «gradual» és el que ell
justament vol negar. I això significa, així de clar, que allò públic té
un caràcter originari. Així doncs, si el pacte social és un fet originar,
que no deriva d'un altre fet, és perquè òbviament no és un fet històric (ja
que en el curs de la història tot fet procedeix d'un fet anterior, i per tant
no hi ha fets originaris). Digem-ho de nou: el filòsof no es pregunta pels fets
sinó pels fonaments de dret d'aquests fets, per les seves condicions de
possibilitat. I així com les guerres de religió són el fet històric les
condicions de possibilitat de les quals expressa Hobbes a través de la ficció de l'estat de naturalesa, el
pacte social és també l'expressió de les condicions de possibilitat del fet a
l'emergència de la qual està assistint -no només com espectador imparcial, sinó
també com agent involucrat- el naixement del poder públic.
Política sin amigos
José Luis Pardo, Estudios del malestar. Políticas de la autenticidad en las sociedades contemporáneas, Anagrama, Barcelona 2016
Comentaris