Una societat sense poetes.
La caverna de Plató és un món narratiu. Les coses allà no s’encadenen casualment. Més aviat
segueixen una dramatúrgia o escenografia que enllaça entre si les coses o els
signes d’una manera narrativa. La llum de la veritat desposseeix el món del seu caràcter narratiu. El sol aniquila l’aparença.
El joc de la mímesi i metamorfosi cedeix al treball
en la veritat. Plató condemna
tot intent de transformació i nega fins i tot al poeta l’entrada a la seva
ciutat de la veritat (República, III,
398a). També la societat de la transparència és una societat sense poetes, sense seducció i metamorfosi. És el
poeta qui produeix les il·lusions escèniques, les formes aparents, els signes
rituals i cerimonials i contraposa els artefactes
i antifactes a l’hiperreal, als fets
nus.
(“La societat de la
informació”)
Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder,
Barcelona 2013
Comentaris