El panòptic digital (Byung-Chul Han)




Avui hauríem de constatar que pel moment no s’experimenta el final del panòptic, sinó l’inici d’un panòptic d’un tipus completament nou, no perspectivista. El panòptic digital del segle XXI manca de perspectiva en el sentit que no és vigilat des d’un únic centre per l’ omnipotència de la mirada despòtica. Desapareix completament la distinció entre centre i perifèria, que era constitutiva del panòptic de Bentham. El panòptic digital funciona sense cap òptica perspectivista. Això constitueix la seva eficiència. La il·luminació no perspectivista és més eficaç que la vigilància perspectivista, perquè pot produir-se des de tots els costats, des de totes les parts, és més, des de cadascuna d’elles.

En contraposició als habitants aïllats entre si del panòptic de Bentham, els habitants del nou panòptic es connecten i es comuniquen intensament entre si. El que garanteix la transparència no és la solitud mitjançant l’aïllament sinó la hipercomunicació. La peculiaritat del panòptic digital està sobretot en què els seus habitants col·laboren de manera activa en la seva construcció i en la seva conservació, en tant que s’exhibeixen i despullen ells mateixos. Ells mateixos s’exposen en el mercat panòptic. (...) La societat del control es consuma allà on el subjecte es despulla no per coacció externa, sinó per una necessitat engendrada en si mateix, és a dir, allà on la  por d’haver de renunciar a la seva esfera privada, íntima cedeix a la necessitat d’exhibir-se sense vergonya.


(“La societat del control”)
Llegiu:

Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

The End.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"