El mestre cremat.

En una de les primeres declaracions a la premsa, la consellera d'Ensenyament ha sentenciat que "un mestre cremat, difícilment pot ser un bon mestre". Si l'haguessin nomenada consellera de Sanitat, de ben segur que hauria declarat que un metge cremat difícilment pot ser un bon metge, tal com qualsevol de nosaltres, sense ésser consellers de res, podem pronosticar que un periodista, un bomber o uns pares cremats difícilment poden exercir les seves funcions amb il·lusió, energia i èxit.

Ara bé, en cap moment la consellera no es planteja els motius pels quals un ense- nyant pot incinerar-se en vida. Ben al contrari, sembla com si la causa sigui l'alta combustibilitat dels mestres. De la mateixa manera que, si els boscos es cremen, la culpa deu ser dels arbres, perquè són fets de matèria llenyosa i no d'acer inoxidable.

En la mateixa entrevista, publicada al diari Avui, l'endemà passat de Reis, la consellera manifesta que "el gran interrogant que tenim ara és veure si la docència és una professió per a tota la vida", observació amb la qual qüestiona la capacitat d'ininflamabilitat dels mestres, als quals, convertits en pollastres a l'ast, es retreu la incapacitat d'aixecar el vol una vegada han estat colltorçats, plomats, giravoltats i rostits.

Segons la consellera, el sistema "no preveu que hi ha gent a qui pot canviar l'humor". Als mestres, com als pollastres a l'ast, els sol canviar l'humor quan tot al seu entorn comença a donar voltes, sense que res no es mogui, nus entre les flames, a mercè de piròmans i oli bullent.

Personalment, l'humor em canvia quan llegeixo que per a la responsable màxima de l'Ensenyament al meu país la gran patata calenta es diu setmana blanca.

 

Jordi Estrada, Pollastre amb patates, Regió 7, 22/01/2011