Opinadors i intel.lectuals.

L´elevació del nivell cultural de la població i la revolució de les comunicacions que caracteritzen la societat de principi del segle XXI ha creat un marc referencial força diferent. El nombre de veus, d´opinions i d´interpretacions ha crescut enormement a remolc de les noves tecnologies, que han facilitat la difusió de les idees amb una amplitud i velocitat fins ara desconegudes. Ara bé, aquestes noves tribunes han generat la difusió massiva d´opinions poc jerarquitzades i reconegudes, que entrarien en la categoria que Roger Bartra qualifica "d´opinadors" i que són quelcom força diferent dels vells intel.lectuals. Avui els debats i les tribunes públiques s´han omplert d´opinadors de tota mena, que han envaït el terreny abans reservat als experts. L´opinió política s´ha democratitzat i generalitzat i ha deixat de ser monopoli d´uns pocs.

Però la multiplicació i diversificació d´opinadors ha caminat paral.lelament a la incapacitat col.lectiva per elaborar un nou relat sobre la societat i el seu esdevenidor. Predomina el comentarista del present, de la cojuntura, i no pas el pensador sobre la societat, sobre els seus problemes i el seu futur. Així sembla evident que l´intel.lectual sorgit a principi del segle XX és ja un producte històric irrepetible. Pel maig del 2000 les revistes franceses Esperit i Le Débat van recollir una àmplia discussió sobre la mor "la mort de l´intel.lectual", amb una notable varietat d´opinions, la majoria pessimistes. I.  més, el tipus de polític professional que s´imposa, també atrapat pel tacticisme i la cojuntura, considera que els intel.lectuals -si és que existeixen- ja no són útils a la política, perquè no aporten ni idees noves ni projectes renovadors. Però. és cert això? Delenda est intellegentia?

Borja de Riquer, Intel.lectuals i polítics, Ara, 02/01/2011