El rai de la Medusa,l´art al servei de la denúncia.

Sota el títol Escena d´un naufragi, Géricault desplegava tots els recursos del romanticisme en un tema dramàtic fora mida, per guanyar-se el públic del prestigiós Saló de París del 1819. En aquest cuadre retratava l´agonia i la mort amb el màxim realisme, ja que el pintor va visitar hospitals, asils i tanatoris per documentar-se amb un gran nombre d´esbossos de bojos, moribunds i cadàvers. Però no va ser l´alt grau de realisme allò que va provocar l´escàndol de les autoritats, sinó el fet que Géricault evoqués un succés que havia commocionat la societat francesa: el naufragi de la fragata Medusa.

La Medusa va salpar el juny del 1816 per pendre possessió del Senegal, carregada d´aristòcrates que volien treure profit de la nova colònia. Passatgers i tripulació sobrepassaven amb escreix la capacitat de la nay. Quan va naufragar, el nobles, militars i oficials van cuitar a ocupar els bots de salvament. La resta, fins a 147 persones, es van amuntegar sobre un precari rai que els bots havien de remolcar, però al cap de dues hores es van tallar les amarres, deixant els nàufrags en la desesperació.

Durant tretze dies, sobre el rai es va defermar la lluita per la supervivència, amb motins, assassinats i casos de canibalisme. Els seus dos únics supervivents van denunciar posteriorment els oficials. Però la denúncia més eficaç va ser, sens dubte, la de Géricault, en mostrar amb tota la cruesa la corrupció d´un règim que abandonava els desfavorits a la seva sort.

Montse Armengol, Un quadre denúncia, Sàpiens, nº 100, febrer 2011