La crisi dels tres valors de l´esquerra política.
 |
Si anem a l'origen, tres són els valors que han servit de motors a l'esquerra política. El primer, la idea d'emancipació com alliberament i autorealització del potencial humà. Va ser la idea de més pes en els premarxistes i en el jove Marx. El segon ideal era la racionalitat. Enfront de la superxeria de moltes costums, l'esquerra apostava per la raó com a font única de valors. El tercer, és clar, és l'ideal d'igualtat. Atès que els dos primers es comparteixen amb el liberalisme fins al punt que Prieto es declarava socialistes a força de liberal, l'element igualtat ha estat el que més ha jugat com a definidor de l'ésser d'esquerres.
Els tres valors pateixen fortes turbulències en l'actual societat informacional. L'emancipació serveix com a diferenciació d'esquerres només allà on la dreta és més conservadora que liberal. És el que passa als Estats Units oa Espanya. A la pràctica, des de maig del 68 cap aquí, l'emancipació individual, degradada, l'estan proporcionant els consums de béns i experiències que dissolen llaços socials i alhora que substitueixen al ciutadà crític pel ciutadà conforme.
El segon, la raó, apareix sacsejat pel rebrot dels identitarismes de tot tipus que acompanyen la globalització. Fins a la crisi econòmica, aquesta qüestió ocupava el centre de l'escenari polític, i l'esquerra europea s'ha mogut amb notable incomoditat i moltes contradiccions en un terreny que és viver de vots. O, per l'esquerra, sagnia de vots. El problema no només es dóna en l'interior de les societats. Internacionalment també preval la identitat.
I, finalment, el valor per excel•lència, la igualtat. Fa gairebé un segle que la socialdemocràcia va trencar amb el comunisme i va apostar per combinar mercat i Estat, economia i política. Des de llavors, Europa ha vist florir els Estats de benestar, el millor mix de llibertat, igualtat i seguretat. Les polítiques econòmiques que han conduït a això han tingut el seu major suport en el pensament econòmic de Keynes. Per què, en aquesta crisi, el retorn a Keynes només serveix per recompondre la situació causant dels mals i no per aconseguir un nou equilibri social com va passar després de la crisi del 29? Aquesta és la qüestió.
Justo Zambrana, El malestar de la izquierda, Público, 30/01/2011
Comentaris