... tinc la sensació que, quan s'arriba al pitjor, quan la situació és tan insuportable i tan irrespirable que ni tan sols es pot demanar als herois que siguin herois, quan tota resistència és un suïcidi, llavors, just llavors, en fi, en el tall de l'aniquilació, són sobretot les dones (o algunes dones: jo seria incapaç) que fan un pas endavant. En especial quan es tracta de defensar la vida, la societat, la seguretat, la convivència. És a dir, quan es tracta de defensar un futur habitable. Potser és això, l'obligació cap al futur, el que les empeny a lluitar més enllà de tota esperança raonable; vull dir que potser estiguin lluitant pels seus fills, potser és una cosa que està inscrit en els seus gens, potser aquest mandat matern els faci superar el terror al dolor i la tortura i la pròpia mort.
,
Con mi gratitud a Erika Gándara, El País semanal, 23/01/2011
http://www.elpais.com/articulo/portada/gratitud/Erika/Gandara/elpepusoceps/20110123elpepspor_13/Tes?print=1
Comentaris