El gos que mossega la mà.
Han aconseguit que ens sentim culpables de la nostra pròpia desgràcia. No només això: la mateixa banca que ha resultat beneficiada amb el sanejament de diners públics ara abona les tesis d'una oposició que denuncia el Govern per no tenir suficient liquiditat per fer-se càrrec de les ruïnes de l'Estat del benestar. Estem instal·lats en la paradoxa permanent, i el món dels diners és la cosa més semblant al gos que mossega la mà que li dóna menjar.
Joan Barril, El club dels profetes, El Periódico de Catalunya, 03/01/2010
Comentaris