L´origen hispà del vici del fumar.

El nostre país té el dubtós mèrit d'haver inventat un dels artefactes de destrucció massiva més letals de la història: el cigarret. (Això sí, a canvi, també el Chupa chups).

Aquests dies l'expulsem dels bars, però vam ser nosaltres els que el vam portar fa mig mil·lenni i el vam anar estenent per tot arreu. Va ser el mateix Colom qui va tirar per la borda unes fulles aromàtiques que li van oferir els indígenes quan va arribar al Nou Món; ell buscava or i no males herbes. Però els seus mariners van observar l'hàbit local de mastegar i fumar tabac i el van portar a Espanya com a medicina. Els convents van començar a cultivar-lo, i veient l'auge que va agafar, la Monarquia en va decretar el

monopoli des del port de Sevilla. Allà és on, diu la llegenda, els estibadors i la gent pobra recollien els encenalls que queien de les fulles seques i els trituraven per embolicar-los amb fins fulls de paper d'arròs. La resta es consumia mastegat, en pols, fumat en pipa o cargolat en les mateixes fulles de tabac pur.

L'etimologia ratifica l'origen hispà del cigarret: deriva de cigarra, l'insecte de color marró que s'assembla al tabac cargolat, amb forma cònica als extrems. França, on cigarra es tradueix com a cigale (res a veure), el va convertir en cigarrette, i d'aquí va passar a l'anglès. Les tropes napoleòniques expliquen a les seves cròniques que els soldats espanyols tenien el costum de posar-se encenalls ardents i fumejants a la boca. I durant un temps a Itàlia els cigarrets es van anomenar spagnoletos. Però, com tota droga,

la plantació i la difusió es van escampar internacionalment, i Espanya en va perdre el lideratge. Mentre que el 1850 la Real Fábrica de Tabacos de Sevilla comptava amb 6.000 cigarreres que amb molta perícia cargolaven 2.500 cigarrets al dia, als Estats Units una màquina sola en feia 100.000. El negoci se'n va anar a d'altres indrets, però el vici es va quedar. Fins a la setmana passada, als espais públics; a casa continua…

Juli Capella, El cigarret, el maleït invent espanyol, El Periódico de Catalunya, 12/01/2011