A Itàlia si no parles d´un problema, no existeix.

"Per a veure el que tenim davant dels nassos", escrivia George Orwell, "es necessita un esforç constant". Comprendre el que està passant a Itàlia sembla senzill i no obstant això és una cosa molt complexa. Cal fer un esforç que coincideix amb l'última possibilitat de no suportar la barbàrie. Perquè com sempre passa, el fang i la censura arriben i la màquina del fang escup contra tot aquell a qui el Govern consideri enemic.

La lliure circulació d'idees constitueix la base de la nostra constitució i és el mínim per a qualsevol democràcia que es pugui considerar realitzada. És increïble que, no només a Itàlia, hi hagi gent que inverteixi energia i intervingui no en la narració dels fets, sinó en qui els explica. Es convida, per exemple, a no explicar la situació d'emergència de Nàpols per culpa de les escombraries per no deslegitimar la ciutat: per tant, no són les escombraries les que embruten a la ciutat, sinó el que parla d'elles. Es convida a no explicar que al Nord la 'Ndrangheta busca constantment nous camins per entrar en contacte amb la Lliga, nous àmbits per fer inversions. Si no parles d'un problema, no existeix. És una espècie de teoria de l'immaterial, però en realitat permet comprendre el fonamental que és la necessitat d´explicar. El 2010, a tot el món, van ser assassinats 110 periodistes. Només a Mèxic, en els últims 14 mesos, han estat executats joves que havien obert blocs, que havien fundat ràdios, reporters dels diaris més importants. Caiguts a mans del narcotràfic, que és avui el més poderós del món i que ha decidit impedir la comunicació del que està passant a Mèxic amb una elecció totalitària, en l'eliminació sistemàtica de qualsevol que intenti només explicar. La censura, terrible quan les que la practiquen són les organitzacions criminals, es torna insostenible quan arriba a la societat civil.

És deure i necessitat dels intel•lectuals, sobretot en aquest fosc moment d'Itàlia, explicar, dir que no som tots iguals, que no fem tots les mateixes coses. És cert, tots tenim debilitats i contradiccions, però l'error és diferent del crim, i la corrupció és diferent de la debilitat. Mentrestant, s'intenta colar el concepte que tots som deformes per cobrir les deformitats d'alguns i deslegitimar les paraules dels que s'hi oposen.

Hi ha una bellíssima oració de Thomas More: "Déu, ajuda'm a tenir força per canviar les coses que puc canviar, per suportar les coses que no puc canviar, però, sobretot, dóna'm intel ligència per a comprendre la diferència". Aquest és el moment en què nosaltres podem trobar la força per canviar i comprendre per fi que no hem de creure que tot el que passa és inevitable i, per tant, només podem suportar.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació