A Itàlia si no parles d´un problema, no existeix.

"Per a veure el que tenim davant dels nassos", escrivia George Orwell, "es necessita un esforç constant". Comprendre el que està passant a Itàlia sembla senzill i no obstant això és una cosa molt complexa. Cal fer un esforç que coincideix amb l'última possibilitat de no suportar la barbàrie. Perquè com sempre passa, el fang i la censura arriben i la màquina del fang escup contra tot aquell a qui el Govern consideri enemic.

La lliure circulació d'idees constitueix la base de la nostra constitució i és el mínim per a qualsevol democràcia que es pugui considerar realitzada. És increïble que, no només a Itàlia, hi hagi gent que inverteixi energia i intervingui no en la narració dels fets, sinó en qui els explica. Es convida, per exemple, a no explicar la situació d'emergència de Nàpols per culpa de les escombraries per no deslegitimar la ciutat: per tant, no són les escombraries les que embruten a la ciutat, sinó el que parla d'elles. Es convida a no explicar que al Nord la 'Ndrangheta busca constantment nous camins per entrar en contacte amb la Lliga, nous àmbits per fer inversions. Si no parles d'un problema, no existeix. És una espècie de teoria de l'immaterial, però en realitat permet comprendre el fonamental que és la necessitat d´explicar. El 2010, a tot el món, van ser assassinats 110 periodistes. Només a Mèxic, en els últims 14 mesos, han estat executats joves que havien obert blocs, que havien fundat ràdios, reporters dels diaris més importants. Caiguts a mans del narcotràfic, que és avui el més poderós del món i que ha decidit impedir la comunicació del que està passant a Mèxic amb una elecció totalitària, en l'eliminació sistemàtica de qualsevol que intenti només explicar. La censura, terrible quan les que la practiquen són les organitzacions criminals, es torna insostenible quan arriba a la societat civil.

És deure i necessitat dels intel•lectuals, sobretot en aquest fosc moment d'Itàlia, explicar, dir que no som tots iguals, que no fem tots les mateixes coses. És cert, tots tenim debilitats i contradiccions, però l'error és diferent del crim, i la corrupció és diferent de la debilitat. Mentrestant, s'intenta colar el concepte que tots som deformes per cobrir les deformitats d'alguns i deslegitimar les paraules dels que s'hi oposen.

Hi ha una bellíssima oració de Thomas More: "Déu, ajuda'm a tenir força per canviar les coses que puc canviar, per suportar les coses que no puc canviar, però, sobretot, dóna'm intel ligència per a comprendre la diferència". Aquest és el moment en què nosaltres podem trobar la força per canviar i comprendre per fi que no hem de creure que tot el que passa és inevitable i, per tant, només podem suportar.

Roberto Saviano, La máquina del fango, El País, 30/01/2011
http://www.elpais.com/articulo/cultura/maquina/fango/elpepicul/20110130elpepicul_4/Tes?print=1