El sentit dels errors.
Aprenem més dels encerts o dels errors? Un ens viu aprèn d’un error només si sobreviu a la seva idea. O bé: els depredadors aprenen més aviat dels seus errors, les preses més aviat dels seus encerts. L’error erosiona l’autoestima de l’individu però és útil per a adquirir nou coneixement. L’encert afalaga l’autoestima de l’individu, però no és tan útil per a continuar aprenent. Evolutivament només s’aprèn dels encerts. Els errors queden aparcats en la cuneta de la història. En el coneixement científic s’avança d’error en error fins que s’encerta, no tant d’encert en encert fins que es falla. En general, és molt més segur que un error sigui un error que no que un encert sigui un encert. Si prenem una decisió a l’atzar és molt més probable que sigui un error que un encert. En ciència, l’error és sempre bastant definitiu, l’encert sempre bastant provisional. En el coneixement artístic ocorre exactament el contrari. El fet de que algú es commogui amb la Simfonia concertant de Mozart significa un encert que ningú no pot qüestionar. En el coneixement revelat s’avança poc perquè la revelació, per definició, no s’equivoca mai. L’error, senzillament, no existeix. La realitat ni tan sols té marge per a assenyalar, anunciar o denunciar errors revelats.
Què és un error? Què és un encert? En l’adaptació d’un ésser viu a la incertesa del seu entorn tant l’error com l’encert tenen un clar indicador: la perseverança. Un encert ajuda a continuar viu, un error dificulta tan engrescadora propietat. De vegades és l’encert, altres vegades és l’error, però l’un o l’altre, o tots dos alhora, compleixen una funció transcendent: intervenir decisivament en la batalla d’un ens viu per continuar viu.
Jorge Wagensberg, Elogi de l´error, Mètode.cat, hivern 2008/09
http://www.metode.cat//index.php?option=com_content&task=view§ionid=&id=1473&Itemid=
Comentaris