Voluntat i moral en Schopenhauer.

Que les investigacions morals són incomparablement més importants que les físiques i, en general, que totes les altres, s´infereix del fet que es refereixen quasi immediatament a la cosa en si, en concret a aquell dels seus fenòmens en el que, il.luminada immediatament pel coneixement, la seva essència es revela com a voluntat. En canvi, les veritats físiques es queden en el domini de la representació, és a dir, del fenomen, i es limiten a mostrar com els fenòmens inferiors de la voluntat es presenten en la representació conforme a lleis.

-A més, la consideració del ´mon des de l´aspecte físic, per molt lluny que arribi i exitosa que resulti, té resultats decebedors per a nosaltres: només des del costat moral es pot trobar consol; doncs heus ací que s´obre a la nostra consideració el més profund del nostre propi interior.

La meva filosofia és l´única que atorga la moral el seu ple dret: ja que únicament si l´essència de l´home és la seva pròpia voluntat, i, per tant, en el més sentit estricte, ell és la seva pròpia obra, són els seus fets realment seus i imputables a ell. En canvi, si té un altre origen o és obra d´un ésser diferent a ell, tota la seva culpa es remunta al seu origen o al seu creador. Ja que operari sequitur esse.

Arthur Schopenhauer, El mundo como voluntad y representación. Segundo Volumen. Complementos al libro cuarto. Sobre la ética, Editorial Trotta, Madrid 2003
https://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/moral