Misteris del cervell humà.

Un dels misteris del cervell humà consisteix en que un premi Nobel de física pot ser membre alhora de la secta de la Sargantana Daurada. Al llarg de l'evolució de la nostra espècie el còrtex, on rau la intel•ligència, es va sobreposar als bulbs del límbic, que governen les nostres emocions. Des d'aquest moment la ciència i les creences han seguit camins dispars, amb l'angle cada dia més obert, però certs individus tenen la capacitat de viure amb aquest angle tancat sense experimentar cap contradicció: poden investigar en un laboratori l'aplicació de les cèl•lules mare i pertànyer a l'Adoració Nocturna, ser experts en biologia molecular i posar-se un capirot de natzarè per dur a camines a una Dolorosa travessada per set espases. No obstant això, cal anar amb compte amb aquest tipus de gent. Es comporten de forma pacífica i racional si poses en qüestió qualsevol problema científic, en canvi es converteixen en éssers molt agressius i perillosos si et burles de la patrona del seu poble o del fundador de la seva ordre religiosa o de la bandera de la seva nació. La ciència és expansiva, universal i positiva amb el patrocini de sant Pitàgores, sant Newton, sant Galileu, sant Fleming, sant Einstein, en canvi les creences són més intenses i fanàtiques a mesura que estan més concentrades en un ídol, en un símbol, en un sentiment. Si un japonès, un hindú, un noruec descobreix una nova vacuna, o dóna un pas endavant en el genoma o inventa un aparell molt còmode per depilar l'aixella, la humanitat sencera ho accepta l'endemà sense distinció de races ni de déus, però no li toquis el bou lligat de les festes del seu poble, ni el seu equip de futbol, ni la romeria a l'ermita, ni les mantegades que feia la seva àvia, perquè llavors aquest científic, que en el laboratori investiga el límit de l'univers on es precipiten les galàxies, es pot convertir en una fera o en un idiota. Passa el mateix quan la política es converteix en una creença. Ja és un clàssic preguntar per què hi ha pobres que voten a la dreta i rics que voten a l'esquerra. És perquè el cervell humà, del ric i del pobre, l'amo i del criat, està a mig coure encara.

Manuel Vicent, Creencias, El País, 12/09/2010