El mal social i el mal natural.

Els mals socials o injustícies són els únics evitables, és a dir, d´acord amb la doctrina estoica, perquè tan sols ells "depenen de nosaltres". Però l´opció descansa al mateix temps en què, en ser els únics que poden no haver estat, aquest mals socials no han de ser. Davant els mals naturals, que hem de fer tot el possible també per prevenir-los i minvar-los, però que al capdavall resulten inevitables, els socials apareixen amb el deure de limitar-los i en l´últim terme d´impedir-los. Estant ambdues classes de mal subjectes a aquests deures morals, sembla indiscutible que el deure davant el mal social és major i més urgent que l´altre. La raó d´això rau en què, si bé el mal natural pot ser quantitativament major, el social serà sempre per naturalesa qualitativament més greu. I ho és perquè és producte d´un ésser personal i lliure, és a dir, un mal fruit d´intencions i propòsits. Més encara, com en el cas del mal públic, perquè s´ha produït en nom d´algun de nosaltres i presumptament pel bé de molts.

Aurelio Arteta, Mal consentido, Claves de razón práctica, nº 295, septiembre 2010