Sobre la toxicitat del llenguatge.
Però el llenguatge no només crea i pensa per mi, sinó que guia alhora les meves emocions, dirigeix la meva personalitat psíquica, molt més com grans són la naturalitat i la inconsciència amb la que em lliuro a ell. ¿I si la llengua culta s´ha format a partir d´elements tòxics o s´ha convertit en portadora de substàncies tòxiques? Les paraules poden actuar com a dosis ínfimes d´arsènic; un se les empassa sense adonarse-n´en, semblen no tenir conseqüències, i al cap d´un temps es produeix l´efecte tòxic. Si algú diu una i una altra vegada "fanàtic" en comptes d´"heroic" i "virtuós", creurà finalment que, en efecte, un fanàtic és un heroi virtuós i que sense fanatisme no es pot ser un heroi. Les paraules "fanàtic" i "fanatisme" no foren inventades pel Tercer Reich; aquest només modificà el seu valor i les utilitzava més en un sol dia que en altres èpoques en diferents anys. Són escassíssimes les paraules encunyades pel Tercer Reich que foren creades per ell; tal vegada, fins i tot probablement cap. En molts aspectes, el llenguatge nazi remet a l´estranger, però en gran part la resta prové de l´alemany pre-hitlerià. Això no obstant, altera el valor i la freqüència de les paraules, converteix en bé general el que abans pertanyia a algun individu o un grup minúscul, i a tot això impregna paraules, grups de paraules i formes sintàctiques amb el seu verí, posa el llenguatge al servei del seu terrorífic sistema i fa del llenguatge el seu mitjà de propaganda més potent, més públic secret alhora.
Victor Klemperer, LTI. La llengua del Tercer Reich. Apuntes de un filólogo, Círculo de Lectores, Barna 2001
http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/paraules
http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/paraules
Comentaris