Debilitats d´una moral compassiva.

S´ apel•la a la compassió com a última ràtio moral i se'ns recorda el principi budista de no danyar sota cap pretext a un altre ésser viu. Amb tots els meus respectes per Richard Gere i companyia, els qui no som budistes no ens sentim obligats per ell (sobretot si mengem carn o peix i ens curem amb antibiòtics, el simple nom ja promet matances): a empentes i rodolons, però vivim en un estat laic ...(...) Fora d'aquesta postura religiosa, no és cert que la compassió pel dolor universal sigui la base de l'ètica. Sens dubte ser compassiu és un sentiment que ens millora, però no un precepte moral ineludible. Passejant pel camp, veig que un pardalet ha caigut del niu i pia anguniosament a terra exposat a tots els perills: com sóc compassiu, el recullo i el retorno a la seva llar ... encara que així perjudiqui la serp que també ha de menjar per viure. ¡Bravo, tinc bon cor! Però si qui gemega abandonat en una galleda d'escombraries és un nadó, tinc l´ obligació ètica d'ajudar-lo, em compadeixi d'ell o no. Si no ho faig, no seré poc sentimental o dur de cor sinó clarament immoral. La diferència és important, tot el que compte en l'ètica -el reconeixement de l'humà per l'humà i el deure íntim que ens imposa- resideix aquí.

Peter Singer, el filòsof que oficia com mentor de l'animal, relativitza aquesta norma: si el nadó humà pateix malformacions i anormalitats, tinc menys obligació ètica de salvar-li que el pardalet a qualsevol altre animal sa, en cas que hagi de triar. I així arribem al tema de la barbàrie. Perquè en el seu sentit pristi i radical, el bàrbar no és qui maltracta o no es compadeix de les bèsties, sinó qui no distingeix entre el tracte que devem als humans i el que correspon als animals.(...)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació